ecentment hem tingut l'oportunitat d'assistir a unes jornades sobre la universitat experimental per a la gent gran, el que els veïns francesos anomenen le savoir plaisir, «el plaer del coneixement». La nostra primera sorpresa fou la nombrosa assistència i representació (300 persones i 40 universitats).

Unes jornades amb un programa molt interesant, amb temes de salut comunitària, plans d'aprenentatge tant reglats com propis de cada associació. La universitat de Pau ofereix més de 20 programes de ciències i d'humanitats.

Cal recordar que l'esperança de vida, avui situada en els 85 anys, s'allargarà, ja que cada 10 anys s'incrementa en 2 anys, per tant superarem els cent anys.

L'espectre d'edats augmentarà en la jubilació, amb una vida més perllongada, i més persones grans podran vincular-se a les ofertes universitàries.

Per diverses raons, socials, econòmiques i de proximitat, les persones grans podran escollir cursos atractius, matèries incloses en plans d'estudi i -per què no?- obtenir al ralentí titulacions sovint somiades.

La meva experiència a la UNED ja recollia la franja dels 30 al 40 anys com la més sol·licitada.

CAUMAS, confederació estatal que agrupa les Associacions dels Programes Universitaris de Persones Grans, organitza cada any jornades sobre tremes específics d'interès general, complementades amb visites culturals.

Ens va sorprendre la proposta de l'AMUEZ, associació de gent gran a la Universitat de Saragossa, de participar en treballs de recerca en l'àmbit històric-geogràfic. Un equip de 30 persones dirigits per un catedràtic de la UE treballa en la recopilació, anàlisis i conclusions dels arxius de tot tipus relacionats amb el camí de Santiago. Certament es farà més difícil en àrees científiques i tecnològiques, encara que vull recordar alguns treballs realitzats a la Politècnica com a projectes fi de carrera o tesis doctorals, com ara: Els molins de vent a les comarques de Girona, Les torres de defensa i comunicació del litoral català, Els vapors de la ciutat de Terrassa i El patrimoni industrial.

També es va posar de manifest per estudiants d'enginyeria industrial la necessitat de completar els plans d'estudi amb matèries d'àmbit humanístic. Precisament a Girona -i gràcies a la iniciativa del Dr. J.F. Campo-, es va crear la Càtedra Dr. Bofill de Ciències i Humanitats, que ja ha realitzat tres fòrums i diversos cicles de conferències sobre pintura amb posteriors visites als museus relacionats ( Caravaggio-Nàpols, Fortuny-El Prado, Goya- Zaragoza i Madrid).

Cal remarcar també el conveni amb IMSERSO que pretén establir acords internacionals, singularment en àmbit de la UE, similars als programes ERASMUS pensats però per a la gent gran amb alt contingut cultural i lingüístic.

Tal com definia algú: «Comencem a envellir quan deixem d'aprendre».