El filòsof, pensador i crític literari argentí Dardo Scavino, que ha guanyat el 46è Premi Anagrama d'Assaig amb "El sueño de los mártires", considera que el problema del gihadisme islàmic requereix d'una "solució política", ja que "una resposta militar agreujarà més la situació".

Considera l'autor que, després de les dues guerres mundials, el conflicte del gihadisme ha desencadenat "la primera guerra global, perquè ja no és interestatal i el seu camp de batalla arriba a qualsevol part del món".

En aquest teatre d'operacions, "un Estat ha declarat la guerra a una organització que no és estatal, sigui Al Kaeda, Daesh o Isis, encara que aquests s'autodenominen Estats" i s'ha produït, afegeix, una "situació singular, en la qual els EUA es reserven un dret d'atac en qualsevol territori nacional, sense demanar permís a aquest territori, sigui Pakistan o Síria" i desencadena "un fenomen entre militar i policial".

Constata Scavino el "llimbs legal" que s'ha creat amb "un estatut especial per als presoners, arrestats en presons clandestines, als quals no s'aplica la Convenció de Ginebra per no ser considerats com a combatents estrangers, ni la legislació criminal nord-americana ja que no són contemplats com a delinqüents, i per tant, no tenen dret a un advocat".

En aquesta guerra global s'enfronten, subratlla Scavino, drons, fruit de l'obsessió nord-americana per reduir a zero les baixes pròpies, contra "armilles explosives", que converteixen al combatent en una arma.

D'aquesta manera, prossegueix Scavino, el màrtir assumeix, d'una banda, "la vella figura de l'heroi que mor per la pàtria, com el kamicaze o el gihadista, i, de l'altre, la figura de la víctima innocent, en el sentit que no és un combatent".

En la seva anàlisi, el llibre guanyador del premi Anagrama comença a principi dels 2000, quan va començar el fenomen i "molts van pensar que eren agents adormits, com en l'època comunista, però després es va demostrar que no era així i els joves gihadistes eren reclutats en pocs mesos".

En la seva exposició del fenomen del terrorisme islamista Scavino arriba fins als atemptats de Barcelona d'agost del 2017, i no deixa d'analitzar el paper de les xarxes socials utilitzades per reclutar a nous adeptes, com va passar a França amb un gihadista cantant de rap.

En l'anàlisi de les motivacions, Scavino s'interroga per què els moviments d'alliberament àrab, "antiimperialistes, laics i socialitzants", van donar pas a l'islamisme com "ideologia aglutinadora".

L'origen de l'assaig es remunta, segons ha explicat Scavino, l'endemà de l'atemptat d'Atocha, després de constatar la reacció d'un grup dels seus estudiants musulmans en relació amb les explosions a Madrid.

"La causa del radicalisme és política i social i, en molts casos, s'ha pogut comprovar que els reclutats desconeixien els principis fonamentals de l'Islam".

Aquells pensaments inicials van derivar al desig d'escriure un assaig després de publicar un article a propòsit de la matança de Charlie Hebdo el 2015.

La mirada d'Scavino és la de la "sorpresa", com fan els filòsofs: "Pensar què és aquest fenomen, pel qual nois crescuts a països europeus se'n van a Síria a lluitar per l'estat islàmic" i la seva argumentació és una resposta a l'anomenat "xoc de civilitzacions".

Malgrat que sembla una guerra de religió, sosté l'autor que en aquest cas la religió ocupa un lloc secundari: "És un problema essencialment polític amb una apropiació de textos religiosos, sobretot del costat del gihadisme, si bé a Occident s'utilitzen termes com l'Eix del Bé i del Mal o fins i tot Bush va apel·lar a que Déu li va enviar una missió".