Els premis Liberpress de Girona i la seva reivindicació de llibertat d'expressió, defensa dels drets humans i cultura de la solidaritat van tenir ahir com a protagonista el dibuixant i caricaturista nord-americà Peter Kuper, que va alertar del creixement desbocat d'un «nou feixisme mundial» i va titllar el president del seu país, Donald Trump, de «fatxa ara encara més perillós perquè és una rata acorralada», en referència als escàndols que desacrediten l'ocupant de la Casa Blanca.

Els diferents guardonats amb els Liberpress d'enguany van atendre els mitjans de comunicació ahir en el decurs d'un dinar a l'Escola d'Hostaleria de Girona ofert per la Diputació de Girona i l'Associació Liberpress, que presideix l'advocat Carles McCragh, amb la col·laboració de Joelle Stikness, vicepresidenta. A la nit es va celebrar la gala de lliurament a l'Auditori de Girona, amb la periodista Clara Jordan com a presentadora.

Fundador de la revista de còmics World War 3 Illustrated, professor de la New York's School of Visual Arts i autor de treballs per a The New York Times i la revista MAD, Kuper va rebre el Premi Liberpress 2018 per haver «retratat i denunciat la insolidaritat, l'autoritarisme i molts aspectes de la deshumanització» de la societat.

Ahir va alertar del retorn del feixisme i va assegurar que als Estats Units hi ha «racisme i xenofòbia» i «s'arriba a empresonar nens». En una societat que recorda els relats d'Orwell, el dia es desperta amb notícies com per exemple que «ja és massa tard per lluitar contra les emissions dels cotxes».

Sosté Kuper que no només practica la denúncia publicant els seus dibuixos i historietes, sinó que usa el seu cos ben sovint en manifestacions progressistes als carrers. «Quan faig això em sento menys boig».

Autor de llibres traduïts a l'espanyol com Ruinas o l'adaptació al còmic de La Metamorfosi, de Kafka, Kuper va insistir que sota la imatge d'home divertit, Trump amaga un «fatxa ara molt perillós capaç de fer qualsevol cosa per intentar posar l'opinió pública de la seva part; espero que arribi la seva fi». També va dir que entén la reclamació de «llibertat» dels catalans.

També al món dels ninots pertany Eneko de las Heras, un basc nascut a Caracas que va ser «acomiadat del 20 Minutos per un dibuix d'un toro amb una banya que es transforma en una porra de policia.

De las Heras va assegurar que a la premsa espanyola hi ha consens a declarar determinats temes tabú, com ara l'acostament dels presos bascos. «No pots parlar de determinats drets humans si no vols tenir problemes», va dir. Va denunciar «molta manipulació i desinformació en el tema català», però en aquest cas hi ha el valor positiu que «Catalunya té una premsa pròpia».

L'altra protagonista dels premis va ser Montserrat Fontané, mare dels germans Roca, que va rebre el premi Camins per haver transmés als seus fills, els tres estrelles Joan, Josep i Jordi, «la humilitat, l'esperit de sacrifici i la il·lusió de fer les coses bé».

Fontané va agrair el premi i va reconèixer que, efectivament, ha ensenyat els seus fills a treballar, «però totes aquestes coses que fan ara jo no les sé fer, ho canvien tot».

Els altres premiats de la nit són l'escriptora madrilenya Almundena Grandes (Literatura), «per donar vida a tantes vides» i pel seu llenguatge «apassionat i riquíssim», i la cantant Marina Rossell (Cançó), pel seu «virtuosisme» basat en la «solidaritat, la generositat i l'humanisme».

Metges Sense Fronteres ha merescut el premi Liberpress Catalunya i l'Associació Oncolliga Infantil Enriqueta Villavecchia, constituïda a Barcelona el 1989, el premi Liberpress Associacions.

Encara hi ha Carlos Magdalena (Gijón, 1972), amant i defensor de les plantes, premi LiVerdPress, mentre que el Memorial Liberpress recau en Carles Rahola, afusellat el 1939 a la tanca del cementiri de Girona.

Aquesta edició inclou la distinció «Gest» al llaç, sigui groc, morat, verd o taronja, en solidaritat amb diverses causes amb les quals s'identifica.