Isabella's room

Direcció i dramatúrgia: Jan Lauwers. Intèrprets: Viviane De Muynck, Anneke Bonnema, Hans Petter Dahl, Julien Faure, Benoît Gob, Misha Downey, Sung-Im Her, Sarah Lutz, Maarten Seghers, Elke Janssens i Jan Lauwers. Teatre Municipal de Girona, 6 d'octubre.

D'un blanc impol·lut i farcida de mil-i-una peces d'art africà, cadascuna més bella, única i valuosa que l'anterior, l'habitació que dóna nom a Isabella's room impressiona. Impregnada per una aura lluminosa, l'estança va obrir les portes dissabte al Teatre Municipal de Girona per inaugurar oficialment Temporada Alta amb un muntatge icònic del teatre europeu contemporani, creat fa 15 anys per Jan Lauwers després de la mort del seu pare, de qui va heretar aquesta col·lecció de milers d'antiguitats.

I l'Isabella del títol és qui rep tot aquest llegat, encapsulat en una cambra a París que, a més de tresors, amaga un secret. Ella és una dona cega, té 94 anys i una vida marcada per totes les cicatrius que li ha deixat el segle XX: la primera Guerra Mundial, la segona, l'atac nuclear d'Hiroshima, el colonialisme o l'ascens de l'extrema dreta a Bèlgica. Dins la cambra, repassa la seva història, plena de llibertat i empoderament femení, amb 74 amants i capacitat per sobreposar-se al dolor, perquè afirma que sentir pena per la mort d'algú estimat és perdre el temps.

Tampoc és que els difunts l'abandonin, perquè a Isabella's room comparteixen escenari vius i morts, i junts canten, bromegen i dansen enmig d'un relat més narrat que interpretat amb què Lauwers, debutant al festival, ha trencat motlles en la dramatúrgia.

Els nou intèrprets de la Needcompany posen cara als fantasmes de l'Isabella -els pares adoptius, els amants o un idealitzat pare biològic a qui anomena el Príncep del Desert-, i a parts del seu cos, perquè els hemisferis dret i esquerre del seu cervell i les seves zones erògenes també pugen a escena.

Tot aquest univers perfectament sincronitzat gira al voltant d'un astre, l'actriu Viviane de Muynck, tan forta i tan immensa que ho domina tot. La septuagenària és la reina d'aquest muntatge de llum en què, per les parets de l'habitació, reboten com un eco el seu passat, les tragèdies de tot un segle i una cançó: We just go on and on and on and on we just go on...