Direcció: Àlex Rigola. Intèrprets: Nao Albet, Israel Elejalde, Irene Escolar, Òscar de la Fuente, Francisco Reyes. 11 d'octubre. Teatre Municipal de Girona.
Creieu en la democràcia?» és la pregunta que serveix com a punt de partida del nou muntatge d'Àlex Rigola, una versió lliure d'Un enemic del poble que dijous va passar per Temporada Alta. Fent servir el pertorbador poder de les paperetes, l'espectador de Un enemigo del pueblo (Ágora) té veu i vot per posicionar-se sobre si és honest rebre subvencions d'un sistema amb el qual no es combrega o si està disposat a renunciar a l'espectacle -i a l'entrada, és clar- per reivindicar la llibertat d'expressió.
Aquestes preguntes trampa entronquen amb el text d'Ibsen, del que només n'han quedat les espines, reduint-lo a cinc actors que l'expliquen en lloc de representar-lo. Així, la història del metge que descobreix que el balneari que s'ha convertit en la gallina dels ous d'or és un focus d'infeccions i posa en risc l'economia local desemboca en un debat obert sobre la validesa del sufragi universal, el preu dels ideals i si fins i tot el ciutadà més ignorant té dret a votar.
Qui porta la batuta és Israel Elejalde, molt convincent amb un discurs amb to de míting demagog i que és erigit per art de màgia en enemic del poble després d'una votació que plantejava una altra qüestió. Del programa electoral que es vota al que s'executa hi va un món, ja se sap.
Tot i l'excés de subratllats i els trucs, però, el joc fa barrinar. Ara que es parla dia i nit de sobirania, que les urnes han esdevingut fetitxes i el concepte de majoria és prou elàstic perquè tothom se n'atribueixi la representació en exclusiva, el que planteja és incòmode: de veritat sols (la decisió del) poble salva el poble?
