Callar o no callar

Direcció: Carla Rovira.

Intèrprets: Carla Rovira, Laura Blanch, Ramon Bonvehí.

12/10/18 El Canal de Salt.

Ser o no ser. Actuar o no actuar. Callar o no callar. La jove directora Carla Rovira, que l'any passat va enlluernar amb Màtria, ha tornat enguany a Temporada Alta amb un encàrrec del festival sobre la llibertat d'expressió. I per fer-ho, s'ha servit d'un gran clàssic, Hamlet, a qui pràcticament no li cal posar al dia perquè molts dels seus temes, i fins i tot textos, segueixen essent angoixantment actuals. El seu objectiu: obligar el públic a reflexionar sobre qüestions com la censura, l'autocensura, la monarquia o l'opressió a les dones i als més desfavorits al llarg de la història. I reivindicar, de passada, la importància que té la implicació personal en la lluita per la llibertat d'expressió.

Una obra col·lectiva i que, en alguns moments, peca precisament d'això: voler abarcar massa temes i quedar-se només en la superfície. Rovira, acompanyada de Laura Blanch i Ramon Bonvehí, se serveix de la història del príncep Hamlet -i els seus eterns dubtes sobre si matar el seu padrastre, és a dir, el nou rei, per venjar la mort del seu pare- per reflexionar sobre les amenaces i els límits que pateix actualment la llibertat d'expressió. La mort de l'infant Alfons per un tret d'escopeta del seu germà, Joan Carles I, la suposada neutralitat de l'espai públic, el silenci en el qual s'ha intentat i s'intenta ofegar les dones, la doble dificultat de ser dona i immigrada... per tal de tocar tantes tecles, l'obra compta amb la participació del filòsof Santiago López Petit i les activistes Bel Olid, Adama Boiro i Laura Medina, que, malgrat ser aportacions interessants i plenes de bona intenció, trenquen amb el ritme del relat.

Tot i això, s'agraeix la voluntat de Temporada Alta i Carla Rovira de tocar un tema tan imprescindible en els moments que estem vivint. I, sobretot, s'agraeix també la implicació de la directora, que va pujar a l'escenari amb crosses per no endarrerir l'estrena.