L'escriptor valencià Santiago Posteguillo va guanyar el 67è Premi Planeta, dotat amb 601.000 euros, amb la novel·la històrica Yo, Julia. El guanyador del Planeta havia amagat el seu nom darrere del pseudònim de James Sussex, i el títol fictici de la seva obra era El ascenso, mentre que la finalista d'aquest destacat guardó va ser Ayanta Barilli, que es va presentar amb el pseudònim de Sandra Glaser, per la novel·la Un mar violeta oscuro, que portava el títol fictici de El adiós.

En la novel·la guanyadora, Posteguillo narra l'ascens fulgurant d'una dona en un món d'homes immersos en la lluita pel poder polític i que pensen que el lideratge només els pertany a ells. En aquest món masculí, la protagonista maniobra hàbilment per aconseguir els seus objectius. En nom del jurat, Juan Eslava Galán va destacar que en el text guanyador apareixen «cinc personatges que constitueixen cinc esglaons en l'ascens de la protagonista des de la seva humil condició», tot afegint que tots els personatges són descrits amb «gran fondària psicològica».

Nascut a València el 1967, Posteguillo és un dels autors més destacats de novel·la històrica a l'Estat, a més de professor de literatura a la Universitat Jaume I de Castelló. Va estudiar literatura creativa als Estats Units, i lingüística, anàlisi del discurs i traducció al Regne Unit; de 2006 a 2009 va publicar la seva Trilogía Africanus, sobre Escipió i Aníbal, i el 2015 va començar la Trilogía de Trajano, a més d'haver publicat La noche en que Frankenstein leyó El Quijote i La sangre de los libros, entre d'altres.

Per aquestes novel·les, Posteguillo va ser premiat per la Setmana de Novel·la Històrica de Cartagena; i va ser Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana (2010), Premi Barcino de Novel·la Històrica de Barcelona (2014), i Escriptor Valencià de l'Any (2015).

L'obra finalista explica la història de lluita, superació i supervivència de tres generacions de dones d'una mateixa família, a les quals una figura masculina despietada aboca a la bogeria, i on la narradora intenta comprendre el seu passat per reconciliar-se amb el present. Sobre la finalista, Eslava Galán va comentar que es tracta d'una «saga fluvial» que «indaga en el passat familiar sobre un fons històric impecable, que mostra l'evolució de la imatge social de la dona en l'últim terç del segle XIX».

Barilli, filla de l'escriptor Fernando Sánchez Dragó -que va guanyar el Planeta el 1992 - ha publicat els llibres Un año de amor (2005), un recull de les cartes en l'espai radiofònic del mateix nom a la Cope, i Pacto de sangre (2013), escrit al costat del seu pare. La seva faceta de periodista ha estat lligada a la ràdio, primer a la Cope i després a esRadio.