El Retaule de Sant Sebastià que s'exhibeix en exposició permanent al Museu d'Art de Gironaha recuperat els colors originals que tenia a mitjan segle XVI quan, Joan Tramulles, un dels escultors més destacats del barroc català, el va enllestir com una ofrena de la ciutat al sant després de la pesta de 1650.
El Museu d'Art acollirà dissabte l'acte de presentació de la peça restaurada, una obra que prové de la capella de l'antic hospital de Santa Caterina, i pertany al Fons d'Art de la Diputació de Girona.
Josep Tramulles va rebre l'encàrrec de realitzar un exvot de la ciutat de Girona a Sant Sebastià, i va treballar en aquesta obra entre 1652 i 1654.
El Museu d'Art ha informat en un comunicat que la Diputació de Girona ha finançat les campanyes de restauració i conservació de l'obra, iniciades l'any passat. La intervenció, ara finalitzada i que es presenta al públic, «ha permès recuperar la pràctica totalitat de la policromia original».
La presentació es farà dissabte vinent a les 11.30 h al Museu d'Art i inclourà una visita comentada a càrrec d'Isabel Juan, historiadora de l'art, i de l'equip de restauració, format per Laia Roca i Esther Horno. L'acte, gratuït amb prèvia inscripció, finalitzarà amb un vermut als jardins del museu.
Des de finals del segle XIX, el retaule formava part dels fons de l'antic Museu Provincial de Girona, llavors instal·lat a l'església de Sant Pere de Galligants. Amb la formació del nou Museu d'Art de Girona, l'obra va ser trasllada i instal·lada a l'exposició permanent del nou museu a l'antic Palau Episcopal.
Una pesta molt mortal
La ciutat va adoptar mesures de prevenció contra la pesta ja el 1648, però no va passar res fins al 20 d'abril de 1650, quan va morir l'infermer de l'hospital de Santa Caterina després d'haver comprat unes robes infectades a un soldat de Tortosa.
Fins al 20 de febrer de 1651, les autoritats del Principat no van restablir el trànsit lliure de persones i mercaderies de les altres poblacions amb Girona.
L'historiador de la UdG Josep Clara ha calculat en un treball que la mortalitat de la pesta de 1650 es pot acostar al miler de persones, si bé exposa que altres estimacions anteriors donaven per bona la xifra de 1.500 víctimes per a una ciutat d'uns 6.000 habitants.
