L´economista i polític Joan Armangué publica el llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó, una biografia que reivindica una «figura oblidada que va treballar per al republicanisme a Figueres, París i Barcelona, al costat de noms com Salvador Dalí, Josep Pla, Martí Vilanova, Rafael Campalans, Joan Comorera o Jaume Miravitlles».

Rafael Ramis va ser un dels homes de confiança del president Francesc Macià, amb qui participaria en els fets de Prats de Molló, temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per independitzar la Catalunya planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.

L´editorial Cal·lígraf presenta el llibre de qui va ser un significat militant del PSC com una «crònica d'una època en què Catalunya lluitava pels seus drets civils i la construcció d'una república laica». Autor de diversos llibres i publicacions, l´estudiós Joan Armangué, que va ser alcalde de Figueres de 1995 a 2007, assegura que no es pot sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis en poques paraules perquè «correríem el risc d´escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa». Ramis, segons el seu biògraf, va ser mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme.

Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, «es va convertir en home de confiança de Francesc Macià». Finalment, la seva «defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el va dur a incorporar-se a la maçoneria». Ramis va ser un home de «valors i ideals» que va treballar al servei «del republicanisme, del socialisme i del catalanisme», sempre amb la voluntat de «construir un país millor i més just».

Completar buits

Malgrat tota la feina feta, en els seus tres espais vitals, Figueres, París i Barcelona, la seva figura i la seva obra «han caigut en l´oblit» i, d´alguna manera, aquest llibre «vol contribuir a recuperar i divulgar la seva trajectòria i ajudar a completar algun dels buits que, per desgràcia, encara presenten els relats sobre la història recent del nostre país», conclou Armangué.

L´exalcalde es pregunta: «La inexistència d´un partit sobirà, com la Unió Socialista de Catalunya i el catalanisme que defensava, demostra que en el mapa ideològic del nostre país hi ha un espai orfe...?».