n La política, professora i escriptora valenciana Carmen Alborch, ministra de Cultura al Govern d'Espanya del PSOE entre el 1993 i 1996, va morir ahir a l'edat de 70 anys. L'última aparició pública d'Alborch va ser el passat 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, quan va rebre l'Alta Distinció de la Generalitat. En el seu discurs, com que va exercir a més com a portaveu dels guardonats, va remarcar que el feminisme «havia de ser declarat Patrimoni de la Humanitat».

«El feminisme, com que ha millorat la qualitat de vida de tots els ciutadans i ciutadanes, hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat», va dir en aquell acte institucional en presència, entre d'altres, del president del Govern central, Pedro Sánchez; i del cap del Consell valencià, Ximo Puig.

Nascuda a Castelló de Rugat (València) el 1947, Alborch va ser ministra de Cultura, a més de diputada del grup socialista en tres legislatures. El 2007 va ser candidata a l'alcaldia de València, i va exercir de portaveu socialista a l'Ajuntament fins al juny del 2011.

En el seu currículum figuren nombroses distincions per la seva lluita per la igualtat entre dones i homes, com el Premi de Dones Progressistes, Premi Meridiana de la Junta d'Andalusia, Premi Rosa Manzano 2007 o Premi de Gabriela Sánchez Aranda 2009.

Va ser sòcia d'honor de l'Associació Clàssiques i Modernes i de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT). A més, va rebre també el Premi Generant Art 2015 concedit per l'Associació Generant Art de dones artistes.

Li va ser concedida la Creu d'Honor de San Raimundo de Peñafort, nomenada Officier Dans L'ordre Des Arts Et Des Lettres y de La Gran Cruz de Carlos III. També va ser patrona d'honor del Teatro Real.

Com a autora, a més de diverses obres especialitzades relacionades amb el Dret Mercantil, és responsable de títols com Solas: gozos y sombras de una manera de vivir (1999); Malas: rivalidad y complicidad entre mujeres (2002); Libres: ciudadanas del mundo (2004), La ciudad y la vida (2009) i Los placeres de la edad (2014).

Apassionada del món de la cultura, a més d'activa feminista, va ser una pionera en la ruptura de «sostres de vidre». Així es descriu la trajectòria d'Alborch, que va irrompre en la política el 1987 de la mà del govern valencià de Joan Lerma, assumint la Direcció General de Cultura i després la direcció de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) en els seus primers passos fins que Felipe González li va oferir el salt a Madrid per fer-se càrrec del Ministeri de Cultura.

Va mantenir sempre el contacte amb el món cultural col·laborant en publicacions especialitzades i amb la seva habitual presència en esdeveniments socials.