El Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) acull des d'ahir el cicle de pel·lícules Els anys radicals del cinema català, 1968-1978, amb quinze obres cedides per la Filmoteca de Catalunya i signades per directors com Pere Portabella, Antoni Ribas o Ventura Pons.
Esteve Riambau, director de la institució catalana, ha explicat que la iniciativa porta a la gran ciutat «deu anys crucials en la història de l'Espanya contemporània des del punt de vista cinematogràfic i amb una especial sensibilitat catalana».
Ha recordat que l'Escola de Barcelona va revelar a mitjan seixanta una mirada «a la contemporània Nouvelle Vague francesa» i en els anys que abraça la retrospectiva es reflecteix la «radicalització» del procés «en el polític i l'estètic, amb diverses mostres de cinema militant o underground al marge de qualsevol censura».
Riambau presentarà la sèrie, que va començar ahir amb la projecció de La Vieja Memoria (1977), de Jaime Camino, un documental que dona paraula als supervivents de la guerra civil espanyola des de múltiples punts de vista, inclosa la ferotge confrontació entre anarquistes i comunistes del maig del 1937 a Barcelona.
Avui s'emetran tres cintes clandestines contra el règim franquista, entre elles una versió actualitzada d' El sopar (1974/2018), de Pere Portabella, i dissabte, acompanyat pel cineasta Mariano Lisa per presentar El campo es para el hombre (1973), que va codirigir amb Helena Lumbreras.
Riambau ha destacat la política de difusió internacional de fons que ha desenvolupat la Filmoteca de Catalunya els últims anys, i ha apuntat que el cicle del MoMA és una oportunitat per «posar de manifest la necessitat de preservar la memòria a través del cinema». «No es pot entendre el que està passant a Catalunya durant els últims anys sense els pactes i estratègies de la Transició a la democràcia», ha afegit el comunicador.
