A la ballarina italiana Cristina Morganti no li agrada parlar del «mètode Pina», sinó dels «costums» de Pina Bausch, com el seu detallisme portat a l'extrem. Aquestes maneres de fer són les que transmet en l'espectacle Moving with Pina, amb el que homenatja la llegendària coreògrafa alemanya amb la que va treballar durant més de 20 anys. El festival Temporada Alta ha aconseguit finalment portar aquesta obra a terres gironines, després de diversos anys intentant-ho, i serà aquesta nit al Teatre de Salt en una funció única.

A través d'una conferència en què paraula i moviment convergeixen, Morganti transmet el llegat de Pina des de la perspectiva dels ballarins, una visió que havia quedat abandonada, segons va explica la mateixa artista en la presentació de l'espectacle, celebrada ahir a Barcelona.

Era per mi important parlar d'aquesta feina extremament precisa i tan detallista que feia la Pina i molt conscient amb el moviment», va assegurar Morganti. Durant més de 20 anys va ser ballarina solista del Tanztheater Wuppertal de Pina Bausch, una experiència que la va portar l'any 2010 a crear un espectacle que homenatgés la «creativitat» i també el «misteri» de la coreògrafa alemanya.

Al seu parer, la improvisació no era una constant en les obres de Bausch, tal i com s'ha estès «erròniament», sinó que cada moviment i pas eren conscients i pensats amb precisió. «És un dels grans malentesos. No era així, portava temps pensar cada cosa, hi havia un treball tancat», va explicar Morganti. I encara que els ballarins tenien llibertat per improvisar, no acostumaven a fer-ho, ja que la «increïble» memòria fotogràfica de Bausch feia que haguessin d'interioritzar idènticament cada moviment i cada emoció que expressaven.

Pina Bausch (1940-2009) era a part de coreògrafa també ballarina, i va ser una pionera de la dansa contemporània. Un estil avantguardista on mesclava moviments de diverses expressions, sons, emocions i escenografia que han marcat generacions posteriors de coreògrafs.

A Moving with Pina, Morganti descriu costums de Pina Bausch com la importància que li donava a escriure cada pas en una espècie de «bíblia» que tenia la coreògrafa. «Tots els ballarins tenien un sentiment molt fort d'autoconsciència perquè sabien que la Pina ho veia tot», va dir. En la conferència ballada, Morganti inclou interioritats de la sala d'assaigs o experiències personals que va viure durant aquells anys de Bausch.