«Miedo»

Idea original i interpretació: Albert Pla. Música: Albert Pla i Raül Fernàndez "Refree". Direcció: Pepe Miravete. Vídeo: Nueveojos. Disseny d'art: Mondongo. Divendres, 2 de novembre. Auditori de Girona. Temporada Alta.

La por a estar sol. La por que neix dels sòrdids contes infantils. La por a enfrontar-se a algú més fort. La por a un color, el groc. La coulrofòbia, la por als pallassos. La por a la malaltia. La por a la mort.

Les mil i una pors que viuen dins nostre i ens fan ser com són tenen cabuda a Miedo, el nou espectacle d'Albert Pla que va passar per Temporada Alta el dia de difunts. El xou, un gran muntatge multimèdia i musical, proposa una immersió a les fílies i, sobretot, les fòbies del músic, dels traumes infantils als ter­rors més profunds, passant pels ensurts i les angúnies (ai, com d'etern pot arribar a ser el xerric d'una forquilla contra un plat!) i sense deixar canya dreta, perquè rep tothom, del Ratoncito Pérez que amenaça de robar-te les dents i la llengua al rei emèrit i el «puto» Che Guevara.

Tot, embolcallat per un audiovisual espectacular creat per Nueveojos, que va dur els espectadors de l'Auditori de Girona al submón al·lucinogen, hipnòtic i ple d'humor negre negríssim, a estones, hil·larant i escatològic, on dormen totes les angoixes d'aquest recital teatralitzat amb música de Pla i Refree.

El sabadellenc, convertit en una mena de personatge de videojoc, fa servir aquest suport visual per guiar el públic per un viatge introductori per boscos, túnels i malsons i, a peu, en vaixell, en vagoneta minera o cotxe, va fent camí acompanyat per la veueta d'una nina diabòlica que li repeteix una única instrucció: «canta, canta, si deixes de cantar, moriràs...».

Alguns passatges són més brillants que d'altres, però el suport tecnològic és tan esplèndid i Pla és, en el fons, tan Pla, que Miedo deixa un regust fantàstic, a més d'un missatge vitalista: si tenim por és perquè estem vius.