El Museu Thyssen de Madrid s'alia per segona vegada amb la col·lecció d'Art Abanca a Dalí i el surrealisme, una exposició de tretze obres que repassen la trajectòria d'aquest moviment del segle XX i que parteix de dues peces clau de Salvador Dalí, considerat l'«esperança blanca» del moviment surrealista.
Les roses sagnants (1930) i Pati oest de l'Illa de la mort (1934) són els pilars d'aquesta exposició sobre el surrealisme, que es podrà visitar de forma gratuïta fins al 27 de gener de 2019.
La mostra està estructurada al voltant de Salvador Dalí, «esperança blanca» del surrealisme, va explicar ahir en la presentació el director artístic de la pinacoteca madrilenya, Guillermo Solana.
Dalí va ser la gran esperança blanca del surrealisme, el jove que va salvar el surrealisme quan estava en una falta d'inspiració absoluta, i que després va acabar convertint-se per al moviment en el maleït per excel·lència, perquè havia portat el xoc molt més enllà del que els surrealistes ortodoxos es van atrevir», va apuntar Solana.
Grans artistes
Giorgio de Chirico, Max Ernst, Roberto Matta, Wilfredo Lam, Joan Miró, Oscar Domínguez, Maruja Mallo, Eugenio Fernández Granell i Urbano Lugrís són la resta d'artistes que conformen aquesta exposició de tretze obres procedents de la corunyesa Col·lecció Art Abanca.
«El surrealisme és potser el moviment més transcendental del segle XX, perquè és un moviment que no s'acaba en si mateix, sinó que proposa una filosofia de vida amb la qual recompondre l'home alienat, l'home extingit per l'ús de la raó instrumental», ha explicat Juan Ángel López Manzanares, comissari de l'exposició i conservador del museu.
Afegeix que aquest moviment, que sorgeix després del descrèdit que va patir la cultura després de la Primera Guerra Mundial, «no va ser tant una escola de pintura amb un estil definit, sinó un conjunt de manifestacions que aportaven idees o temptatives de tornar a recompondre aquest home, amb la idea de canviar la vida i transformar la societat, tornar a una societat més equilibrada».
En el primer Manifest del surrealisme (1924), André Bretón va oferir una doble definició del surrealisme al·lusiva tant a l'«escriptura atòmica» com al «relat dels somnis», com s'aprecia en les obres reunides en aquest recorregut que obre el pintor italià Giorgio de Chirico, en els quadres del qual es plasma el món del somni al qual apel·larien els surrealistes.
«Atès que les obres eren bastant diferents d'altres i que abraçaven un arc temporal molt extens, des de l'any 1923 fins a 1976, hem fet un muntatge que sigui didàctic, atractiu a la vista, en què hi ha una primera part que estaria dedicada als començaments del surrealisme fins a l'any 30», ha comentat el comissari.
De Chirico comparteix paret en la petita sala del Thyssen que acull Dalí i el surrealisme amb altres artistes com Joan Miró i els seus llenços Cap d'home III (1931) i Cap, ocells (1976), i Maruja Mallo, l'única dona de la mostra que es veu representada amb El salt (1931), un aiguafort acolorit a mà amb la influència del mateix Miró.
La paret central fa dialogar les dues peces de Dalí amb les del tenerifenc Oscar Domínguez, que presideix la sala amb les fosques pintures Piano i El drago, totes dues de 1933.
«Després hi ha un desenvolupament del surrealisme a partir de la Segona Guerra Mundial, que seria una mica com el colofó de l'exposició», comenta López Manzanares sobre l'espai dedicat a les peces de Wilfredo Lam, Roberto Matta i Eugenio Fernández Granell.
És la segona vegada que la Col·lecció d'Art Abanca i la pinacoteca col·laboren per acostar a la ciutadania una petita mostra dels fons artístics del banc, després de l'exposició Picasso i el cubisme en la Col·lecció d'Art Abanca, que la tardor del 2015 va atreure més de 42.000 visitants al Thyssen, una xifra que s'espera batre en aquesta nova mostra.
«L'expectativa que tenim en aquesta oportunitat és aconseguir batre aquesta xifra, que estic segur que s'aconseguirà», ha explicat el president d'Abanca, Juan Carlos Escotet Rodríguez, que espera superar les 50.000 visites.
