Directors de museus gironins qualifiquen de «problema» la «sobreexplotació turística»

Els quatre gestors del patrimoni van participar com a ponents a la taula rodona El patrimoni de Girona, present i futurcelebrada anit a l'Auditori Viader de la Casa de Cultura, amb motiu del comiat del cicle Girona a l'Abast, que es va posar en marxa a l'escola Bell-lloc l'any 1982, una iniciativa de Xavier Fàbrega, Pere Codina i Ramon Bosch.

Carme Clusellas, directora del Museu d'Art de Girona, va avisar que la visió del patrimoni «només com un element de benefici turístic és un problema». La directora del Museu d'Art va respondre a una persona del públic que demanava «més baranes i facilitats» d'accés al costerut i empedrat Barri Vell, que transitar pel carrer de la Força ja només es pot fer envoltat de russos, francesos o altres grups de turistes i que «la sobreexplotació» és un problema.

Va subscriure aquesta opinió Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus i del Museu d'Història de Girona, per a la qual la cosa important és treballar per a la «qualitat» més que no pas la «quantitat» de les visites. Planas voldria que la ciutadania gironina i els escolars visitessin més els museus, a més del que va qualificar de «turisme abusiu». Planas va matisar que «tampoc n'hem de fer un drama» perquè «la gent de Girona coneix el patrimoni de la seva ciutat i se l'estima».

L'estima de la gent pel propi patrimoni la va certificar Clusellas explicant que ella va viure el que va titllar d'«espoli del Museu de Lleida» i va comprovar com els lleidatans van sortir a protestar contra l'operatiu policial que va protegir el trasllat de les obres d'art a l'Aragó.

Per a David Iglesias, cap de la Secció de Documentació Fotogràfica de l'Ajuntament de Girona, els museus i arxius han de saber usar la «creativitat i la tecnologia» per, en l'era de la societat del coneixement, «trencar una tradició del segle XIX que costa de superar». «Quan busques un pis t'arriben avisos d'arreu i el mateix hauria de passar amb el patrimoni».

Ramon Buxó, director del Museu d'Arqueologia a Girona, va intervenir al debat per explicar que, amb motiu de Temps de Flors, cada any escolta gironins explicar que acaben d'entrar «per primera vegada» al museu, situat a l'edifici del segle XII de Sant Pere de Galligants, i que l'experiència els ha satisfet i pensen tornar. «Reconforta sentir això», va dir Buxó.

La taula rodona va tenir com a moderador Gerardo Boto, professor d'Història de l'Art de la UdG. Van obrir l'acte els professors del Bell-lloc Eudald Vilas i Ramon Bosch, que van repassar la història del cicle Girona a l'Abast i van explicar que, per la rellevància dels ponents i dels temes tractats, va sortir de l'escola per obrir-se a tota la ciutat.

Cadascun dels ponents va explicar les característiques de la seva feina com a gestor patrimonial, així com la missió del centre per al qual treballa.

Girona, patrimoni de la Unesco

Ja en el torn obert de preguntes del públic, un ciutadà va interessar-se per la possibilitat que la candidatura de Girona a patrimoni mundial de la Unesco, que en diverses ocasions ha estat descartada, es pugui reactivar sota la marca «Girona carolíngia».

Encara que els ponents no van mostrar excessiu entusiasme per respondre, Ramon Buxó va fer notar la «complexitat» de la gestió d'una proposta com aquesta, perquè la Unesco els darrers temps demana associar a la candidatura també un patrimoni natural, possibilitat que tampoc va descartar del tot: «Potser tenim patrimoni per plantejar-ho».

Gerardo Boto va intervenir per explicar que Girona té efectivament una herència patrimonial carolíngia, però «preval el mite de Carlemany», que és més present en l'imaginari, si bé «l'imaginari també és real».

Encara que l'acte va pràcticament omplir l'Auditori Viader, una de les persones del públic es va preguntar perquè hi havia cadires buides, en el sentit que els temes de patrimoni no omplen.

Sílvia Planas va admetre: «Hem de fer autocrítica i aprendre a fer-ho millor. Aquest és un dels reptes que tenim plantejats», va concloure.