«The animals and children took to the streets»

Creació: 1927. Escriptura i direcció: Suzanne Andrade. Pel·lícula, animació i disseny: Paul Barritt. Intèrprets: Rowena Lennon Genevieve i Dunne Felicity Sparks. Música: Lilian Henley. 9 de novembre. El Canal

Ni són dibuixos animats, ni és només una reinterpretació de l'estètica de l'expressionisme alemany ni, per molt que el públic vegi diàlegs en forma de bafarada, és simplement una novel·la gràfica en moviment i a escala real... el que proposa la companyia 1927 s'assembla a tot i no s'assembla a res, o si més no, a res del que es veu normalment als teatres.

Si l'any passat es van estrenar a Temporada Alta amb Golem, un al·legat contra l'esclavatge tecnològic, els britànics han tornat ara al Canal de Salt amb The animals and children took to the streets, un conte negre, molt negre, sobre un barri marginal infestat, d'una plaga de cuques... i de nens irats que campen a plaer per uns carrers que s'han fet seus.

L'espectacle, un dels muntatges ideats per Suzanne Andrade i Paul Barritt més aclamats a escala internacional, aborda des d'aquest món propi ple humor, jocs gràfics i crítica social la història d'un districte convertit en «el queixal corcat de la ciutat» i de la revolta d'una banda infantil capaç de segrestar el gat de l'alcalde per reclamar «millors condicions de vida i una XBox» i prou temuda pels adults per engegar la maquinària institucional per exterminar-la o, almenys, sedar-la.

Tot, en setanta minuts deliciosos de música en directe, estètica de cinema mut i actors que interactuen amb personatges dibuixats i espais sobreimpresos en grans pantalles, perquè els tres llenços que es conformen el decorat es transformen en una escala de veïns més que rònega, una botiga de segona mà que es nodreix dels botins dels robatoris o, fins i tot, dormitoris vistos des d'un pla zenital, per mostrar el personatge estirat al llit dormint, però també tot el que passa dins els seus somnis.

En aquest cau de desesperança, estampats de lleopard, vandalisme i olor de fregit, tres actrius amb la cara pintada de blanc i ganyotes de mim posen rostre als personatges que s'enfronten a la revolució de la mainada cadascun a la seva manera, des d'un encantador i solitari conserge amb expressió permanentment espantada a una eixerida nouvinguda que aspira sense èxit a solucionar-ho tot amb collages i collarets de macarrons.

La combinació d'aquest cúmul d'elements és màgica per a l'espectador i desoladora per als personatges, que malden per fugir d'aquest antre tronat on tot passa en dues dimensions i, mentre els rics són cada cop més rics, la miseria no toca mai fons.