45 CEREBROS Y UN CORAZÓN

Maria Arnal (veu) i Marcel Bagés (guitarres), amb la col·laboració de David Soler (guitarra)

Teatre Municipal de Girona, 11 de novembre

Aquesta proposta musical poètica compromesa arrenca amb els dos artistes discretament asseguts en una cadira, en una primera part més continguda, més acústica i més respectuosa amb les formes de la música tradicional d'on pouen, i que inclou la interpretació del tema que dona nom al disc i a la gira, 45 cerebros y un corazón. Maria Arnal és de les cantants que s'expliquen entre cançó i cançó, donant pistes. Amb el Municipal ple, va dir que aquests cervells i cor fan referència a les fosses del franquisme i, en un to crític, va afegir que parlen de la base sobre la qual s'ha construït «aquesta socialdemocràcia».

Un espectacle que evoluciona acceleradament quan Marcel Bagués, aquest virtuós fidel infalible, canvia la guitarra acústica per l'elèctrica i comencen a emanar-ne tot de notes distorsionades i efectes de so. Aquí les cadires ja han desaparegut i Maria Arnal balla i acompanya el cant amb la seva desimbolta gestualitat corporal, com en l'esperada Tu que vienes a rondarme, ja al tram final. I tot partint d'un clàssic: la cantant a ple pulmó acompanyada de guitarrista.

Poc a poc, un va quedant atrapat pel poder d'aquesta dama que revisa jotes i crea lletres a partir de la tradició oral, per atrevir-se a trencar les formes amb total llibertat creativa i oferir una nova sonorirat, una marca pròpia: el segell Maria Arnal. Magnetisme pur d'una artista que, si molt li convé, converteix la platea en una coral gegant que l'acompanya en un dels temes.

Canta amb passió, i fins i tot sembla entrar en trànsit quan repeteix com un mantra «la gent no s'adona del poder que té», «el poder per enfonsar l'economia», o quan interpel·la el públic amb un tema d'actualitat, Big data, sobre la presència abassegadora de les xarxes socials en la nostra vida.

Una il·luminació simple i efectista acaba d'arrodonir un espectacle minimalista, amb predomini de la foscor, cosa que converteix el so en protagonista, i en especial la veu plena de matisos, ara només un xiuxiueig, ara una explosió de crits, d'aquesta artista que va rematar la vesprada amb un parell de bisos: un extret del món màgic tradicional alacantí i l'altre, sense moure'ns del País Valencià, també molt aplaudit, la versió d' A la vida, del gran Ovidi Montllor, que la cantant ha fet popular entre les noves generacions.

Llargues ovacions d'un públic incondicional a una artista que va obrir precisament a Girona aquesta gira que diumenge va oferir el seu darrer concert a Catalunya, deixant una Maria Arnal definitivament empoderada.