14 de novembre de 2018
14.11.2018

La «Història Mundial de Catalunya» explica com els catalans s'han projectat a l'exterior

El volum, que avui arriba a les llibreries, segueix l'estructura de la «Historie mondiale de la France», de Patrick Boucheron, i la «Storia Mondiale dell'Italia». Des de les pintures rupestres fins a les victòries del Barça al Bernabéu, passant pel 27-O

14.11.2018 | 00:32
La «Història Mundial de Catalunya» explica com els catalans s'han projectat a l'exterior

El catedràtic d'Història Contemporània de la UAB Borja de Riquer ha dirigit l'obra Història Mundial de Catalunya, en la qual un centenar d'experts relaten a partir de 124 «flaixos» uns episodis significatius sobre la imatge i la projecció de Catalunya respecte al món.

El volum, de gairebé un miler de pàgines i que avui arriba a les llibreries, segueix l'estructura de la Historie Mondiale de la France, de Patrick Boucheron, la publicació de la qual va provocar certa polèmica al país gal, i la Storia Mondiale dell'Italia, d'Andrea Giardina.

Al llarg dels seus diferents capítols, el centenar d'autors que han participat en l'obra, no només historiadors, també periodistes, escriptors, economistes o arquitectes, constaten, també, el que Catalunya ha rebut de l'exterior.

Aquests 124 episodis, coordinats sota la direcció de Riquer pels historiadors Joaquim Albareda, Miquel Molist, Isabel Rodà i Josep Maria Salrach, assenyalen tant el que ha suposat el descobriment de les pintures rupestres de Capçanes, al Priorat, del 7.500 a.C, com el que va comportar que en l'any 1974 el Barça guanyés el Reial Madrid al Santiago Bernabeu per 0-5, segons l'òptica de Sergi Pàmies.

Tampoc s'oblida la «importància» d'una estàtua com la d'Esculapi a Empúries, de la «mateixa època –i amb braços–» que la Venus de Milo, segons ha ressaltat Rodà, i el que va passar amb la «singular» declaració d'independència proclamada pel Parlament el 27 d'octubre de l'any passat i que descriu l'historiador Josep Maria Muñoz.

Borja de Riquer ha deixat clar que aquest llibre «no és una història de Catalunya, sinó una selecció de dates que serveixen d'excusa per tractar sobre un fet, un moment, un personatge o una situació que ha tingut repercussió, ja fos pel resultat de les influències rebudes o pels fenòmens d'un país, que ha estat cruïlla i passadís, pel qual han corregut pobles, exèrcits i moltes influències estètiques, culturals i tecnològiques».

Josep Ramoneda, president de Grup 62, que publica aquest títol, va defensar ahir en la presentació el sentit d'un projecte com aquest pel que suposa poder mostrar a un lector no especialitzat «com s'estira un país cap al món i el que aquest rep del món».

Segons el seu parer, cal destacar «la capacitat d'haver trobat aquelles dates que són significatives, no amb elements canònics de la història de Catalunya, sinó moments de projecció cap a fora i de fora cap endins, en una història gens narcisista, ni d'egos externalitzants ni abstrets de certs nacionalismes».

«El sentit d'aquesta obra –ha continuat– és que ofereix una panoràmica diferent de molts segles d'història, descobrint i aportant, al mateix temps, fets que fins ara no coneixíem o se sabien poc, pel que té una part d'innovació important, feta sobre la base d'un rigor intel·lectual absolut».

En aquest punt, Borja de Riquer va assegurar que és «una proposta atractiva perquè permet al lector seleccionar els fets que més li atrauen l'atenció» i, a la vegada, «crec que és un incentiu que pot fomentar l'hàbit de la lectura, en un moment de crisi de lectura de llibres, i fer arribar el discurs històric per camins diferents dels tradicionals».

Com a exemple, Josep Maria Salrach, encarregat de la part de l'Edat Mitjana, va indicar que Josep Moran aprofundeix en el fet que els primers escrits en català són els anomenats Greuges, mentre que un dels capítols de l'època moderna al·ludeix al fet que el 1518 hi va haver una protesta de «filadores» descontentes per les seves condicions o com va ser de destacada per a la creació de l'anomenada «opinió pública» la tasca realitzada per l'impressor Rafael Figueró.

A més, s'explica un moment poc conegut relacionat amb «una forma de divorci, malgrat que no existia com a tal, al segle XVIII, en què hi va haver dones catalanes que es van separar dels seus marits», segons explica Marie Costa en un altre dels capítols.

El recentment mort Josep Fontana presenta una investigació sobre la figura d'Antoni de Capmany, al qual considera com l'«inventor de la història econòmica», encara que «la historiografia econòmica l'hagi ignorat totalment».

Borja de Riquer va remarcar que hi ha un text en el qual es presenta Enric Granados com el «líder» del modernisme musical, i va recomanar llegir l'apartat que parla d'una «novel·la-provocació» com Vida privada, de Josep M. de Sagarra, o una altra sobre «el mecenatge a l'americana de Francesc Cambó a inicis del segle XX».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona