15 de novembre de 2018
15.11.2018

Comadira: «Si jo fos rector de la UdG, imposaria el coneixement del llatí i el grec»

La UdG investeix doctor «honoris causa» el poeta i pintor gironí en un acte a l'Aula Magna Modest Prats

15.11.2018 | 14:45
Comadira: «Si jo fos rector de la UdG, imposaria el coneixement del llatí i el grec»

El poeta i pintor Narcís Comadira, que ahir va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona (UdG), va declarar: «Si jo fos rector de la UdG, imposaria el coneixement del llatí i el grec» en els estudis universitaris.

Comadira considera que aquestes llengües «són fonamentals per salvar la nostra llengua», el català. El poeta es va mostrar disposat a assumir que la gent no vulgui estudiar llatí, però va dir que «heu d'estudiar gramàtica, que és l'organització mental de la llengua».

Comadira va traçar un dibuix a bolígraf i va firmar al Llibre d'Honor de la UdG en un acte a l'edifici del rectorat previ a la sessió acadèmica d'investidura, duta a terme a l'Aula Magna Modest Prats. Preguntat per aquest diari, Comadira va explicar que hi ha un abans i un després de la creació de la UdG per a la ciutat: «Girona avui és plena de jovent amb energia i idees, esbojarrades o no. És la vida que puja».

El professor Xavier Pla, padrí de Comadira en la investidura, va explicar que ara els poetes ja no tenen la repercussió social dels temps de Verdaguer o Espriu i són «l'últim artesà en un món de còpies sense original».

El rector de la UdG, Quim Salvi, va investir Comadira doctor honoris causa per la seva «contribució a convertir la UdG en una institució catalana d'excel·lència».

El poeta, que lluïa llaç groc, va dir tot seguit en el seu discurs que «no és el moment més òptim per a la creació» en un país «amb presos polítics i exiliats, amb una justícia que ha esdevingut tortura».

En el seu parlament, Comadira va lloar el noucentisme com «la base fundacional del nostre país» i, en un to crític, va explicar que aquest moviment, «malgrat la mala premsa que té», va entendre la cultura com a «fonament del progrés i del canvi, no com ara, que la creativitat es confon amb espontaneïtat sense disciplina i l'esport i l'entreteniment es consideren cultura».

L'homenatjat va situar Josep Carner com el seu «primer mestre en poesia i en coneixement de la vida», i va esmentar un seguit de noms de persones de les quals es considera deutor, entre elles Santiago Sobrequés, Modest Prats, Cassià Just, Gregori Estrada, Jordi Pinell, Pere Busquets, José Manuel Blecua, José María Valverde, Gabriel Ferrater, Enric Marquès, Montserrat Llonch i Domènec Fita.

Va alertar que l'«excés de perfecció sol anar en detriment de l'emoció», i va parlar de la poesia com una «màquina verbal destinada a produir emoció».

Per Comadira, els humans som «llenguatge encarnat en una llengua concreta» i «ens esgarrifa» no trobar sentit a la vida.

Per al poeta, «el món és ple d'horror i l'odi neix i campa entre els humans», i «la paraula, la poesia, és sempre una mostra de pietat».

Qui s'ha passat vint anys traduint Leopardi opina que la traducció «és la llengua que permet llegir totes les llengües».
L'autor de la pintura mural que presideix el vestíbul de la Facultat de Lletres entén que la pintura «és color» i assegura que «sense forma no hi ha art», ara bé, «aquesta forma ha d'emocionar».

Va acabar el discurs amb paraules d'agraïment a la UdG i als germans Quim i Pep Nadal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona