El Museu del Cinema de Girona ha incorporat al seu fons l'arxiu personal de l'actriu de Hollywood Madeleine Carroll (1906-1987), una «estrella de fama mundial» que durant els anys 30 i 40 va rodar amb els directors més importants de l'època.
Ahir es va formalitzar la donació del fons, format per més de 400 fotografies i 748 cartes i telegrames, entre d'altres documents, de la mà de Narcís Ponsatí, germà d'Anita, la dona de confiança que va acompanyar l'actriu durant els últims trenta anys de la seva vida.
Fa dotze anys, aquest museu va exposar una part del material en una mostra sobre el compromís social i polític de l'actriu durant i després de la II Guerra Mundial i la seva relació amb la Costa Brava. Una faceta fins llavors molt desconeguda que ara el museu vol seguir difonent, juntament amb la carrera artística.
L'actriu anglesa Madeleine Carroll (1906-1987) va ser una estrella reconeguda de Hollywood dels anys 30 i 40 que va rodar sota les ordres de directors tant rellevants com Alfred Hitchcock ( 39 escalones) o John Ford ( Paz en la tierra).
Activista compromesa durant la II Guerra Mundial, Carroll va passar llargues temporades a la Costa Brava, on als anys 30 es va construir una casa en una finca de Calonge fins que se la va vendre l'any 1969.
El fons personal de l'actriu que s'ha integrat al Museu del Cinema de Girona consta de 420 fotografies de la seva vida privada i artística; 748 cartes i telegrames, 14 publicacions i 200 documents més. Entre els documents personals, destaca una agenda amb noms de personalitats famoses, passaports i documents legals.
La investigadora i historiadora de l'art Dolors Maset ha dedicat anys a desxifrar i inventariar tot aquest material. El conjunt de més de 400 cartes les va rebre l'actriu quan presentava un programa de ràdio a París. Carroll va estar al servei dels aliats i en contacte amb les «altes esferes» militars dels EUA. S'han conservat quatre cartes que li va escriure el general Eisenhower.
Amb el seu programa, va explicar ahir Maset, els americans intentaven «suavitzar» els problemes de convivència amb els soldats que es van quedar a la ciutat després de la guerra.
El programa radiofònic va ser tot un èxit i moltes persones li escrivien per explicar-li els seus problemes, com ara vivències als camps de concentració o embarassos de noies que havien tingut relacions amb els soldats. «I a molts els va respondre personalment i, si els podia ajudar, ho feia», va dir la investigadora.
Les seves tasques humanitàries també van incloure l'obertura d'un orfenat a França o la seva participació amb la Creu Roja atenent els soldats ferits.
En l'acte d'aquest divendres es va reconèixer la voluntat d'Anita Ponsatí de preservar tot aquest fons. Va ser la persona de confiança de l'actriu en la seva última etapa de la vida amb qui va mantenir una relació gairebé «materno-filial», segons ha admès Narcís, germà de Ponsatí.
Anita va seguir durant els seus diferents trasllats a França i Espanya fins que l'actriu va morir el 1987. Les seves restes es van traslladar a Calonge. Una de les preocupacions d'Anita, segons admet el seu germà, és que l'actriu es recordés només per les «frivolitats» i anècdotes.
Quan Anita es va morir, el 1994, el germà es va convertir en el propietari del fons. L'actriu es va casar quatre vegades i va tenir una filla que va morir molt jove, de manera que no tenia descendència ni família propera.
El director del museu, Jordi Pons, va dir durant l'acte que «no és un arxiu molt voluminós però és molt important per tractar-se d'una estrella de Hollywood clàssic que va viure uns anys a la Costa Brava».
