Requiem pour L.

Direcció: Alain Platel. Música: Fabrizio Cassol a partir del Rèquiem de Mozart. Les Ballets C de la B. 15 de novembre. Teatre Municipal de Girona.

Entorn del Rèquiem de Mozart hi sobrevolen tantes llegendes com elogis. Fruit d'un encàrrec anònim, diuen que en els seus darrers dies el compositor es va capficar pensant que en realitat escrivia la música del seu funeral. En deixar la peça inacabada, va haver de ser rematada per altres autors, una idea que ara han reprès el director i coreògraf Alain Platel i el compositor Fabrizio Cassol per una proposta bella, delicadíssima i sobretot torbadora, tan arriscada que incomoda.

Perquè a Requiem pour L., que divendres i ahir va passar pel Teatre Municipal de Girona, la missa de difunts és, realment, una cerimònia de comiat en forma de funeral mestís. Mentre catorze intèrprets reelaboren el Rèquiem, una enorme pantalla exhibeix les imatges reals dels darrers instants i la mort d'una dona, L.

Durant una hora i 40 minuts, l'espectador pateix amb l'agonia d'L. al llit de mort, en blanc i negre, en primer pla, alentida, movent els llavis i entrellucant com els qui l'estimen se n'acomiaden. Durant una hora i 40 minuts, el públic paladeja la bellesa del puzzle musical de Les Ballets C de la B: el cant coral de la missa de Mozart és substituït per individus que alternen el llatí amb el lingala, el kikongo o el swahili i entre les veus líriques hi ha espai per la guitarra elèctrica, el likembe o l'acordió.

La música és viva, celebra la vida encara que s'acabi, i neix d'uns intèrprets que, dirigits per Rodríguez Vangama, toquen, canten i ballen sobre prismes negres, una estructura de làpides que recorda el monument a les víctimes de l'Holocaust de Berlín.

A estones frenètiques i d'altres tan pausades que es compassen amb la respiració d'L., les melodies parlen mentre ella se'n va. A vegades la simbiosi és total i sembla que respongui, que miri els músics des de la pantalla o obri els ulls per escoltar més atentament el lament d'una tuba, però s'apaga i, com sempre, rere seu només queda la música.