Rhumans
Direcció: Jordi Aspa. Intèrprets: Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini. 16 de novembre. Teatre de Salt.
Tenen futur els pallassos? O el món dels nens amb cos d'adult que ens fan riure pel gust d'escampar rialles s'està extingint? Rhumans, l'última entrega de la companyia Rhum després de Rhum i Rhümia, s'ho pregunta, i ens ho pregunta, amb un espectacle divertit i alhora melancòlic que contrasta els grans trucs dels clown amb les respostes que dona la gent del carrer a diverses qüestions sobre l'art d'entretenir.
«El pallasso és un actor fracassat», «Són antics, com del baúl de los recuerdos», «No són contemporanis», diuen els testimonis que es projecten en forma de vídeo a l'escenari durant el muntatge, que dissabte va passar per Temporada Alta.
Mentrestant, els intèrprets juguen a buscar l'origen de la pallasseria i treuen la pols a números com el ninot que rep mastegots a tort i a dret, l'hipnotitzador que no hipnotitza o la volta al món en 80 segons, clàssics que encara funcionen.
Dirigits per Jordi Aspa, els quatre pallassos -Arquetti, Roger Julià, Mauro Paganini, Pep Pasqual i un deliciós Piero Steiner- fan riure, però sobretot, traspuen amor per un ofici. Vulnerables, tendres i còmics, ens recorden que rere la suposada pàtina de decadència, el nas vermell té molta vida més enllà dels vells anuncis de detergent i les cadenes de menjar ràpid.
