L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona posa a l'abast de la ciutadania, a través d'internet, els acords, privilegis, resolucions municipals o successos ocorreguts a la capital catalana entre els anys 1249 i 1714, que es recullen en el manuscrit conegut com "Les Rúbriques de Bruniquer".
El director de l'arxiu, Xavier Tarraubella, ha considerat aquest dilluns en roda de premsa que en poques ciutats d'Europa existeix aquest "corpus documental, una excepcionalitat en si mateix", que conforma una crònica d'allò succeït a Barcelona en el transcurs de gairebé cinc segles.
Amb un sol clic, una persona podrà conèixer informacions "rigoroses i documentades" sobre la ciutat, des dels terratrèmols que es van registrar en aquell període, als bandolers que van ser condemnats a mort o quin peix es podia vendre als mercats en una època determinada.
Aquesta informació, unes 13.000 "rúbriques" o textos, s'inclou en les "Rúbriques de Bruniquer", un document iniciat per Esteve Gelabert Bruniquer l'any 1608 i que, després de la seva mort, van continuar els notaris Joan Guiu i Jeroni Brotons.
Es van escriure un total de tres volums, amb notícies del període comprès entre els segles XIII i XVIII, obtinguts del buidat de les obres "Llibre del Consell", "Registre de Deliberacions" i "Dietari de l'antic Consell Barcelonès".
La informació es va distribuir en 104 capítols, ordenats cronològicament, uns 13.000 registres, que informatitzats han donat lloc a unes 21.000 entrades, d'informacions de caràcter polític, econòmic, urbanístic, social, artístic o cultural.
Entre els anys 1912 i 1916, els consistoris de l'època van acordar promoure la seva impressió, cosa que va donar lloc a una obra en cinc volums i, un segle més tard, s'ha digitalitzat.
Per al comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, es tracta d'"ordenar per pensar millor", en un procés que "no ha estat senzill", que ha portat als seus responsables uns dos anys de treball i una inversió d'uns 50.000 euros.
El coordinador del projecte, Marc Hernández, ha destacat que durant aquest temps s'ha intentat aconseguir un projecte "al qual s'accedeixi de forma innovadora, que no sigui només una eina per a especialistes" i que el català arcaic que s'utilitza en els documents no sigui una barrera per als ciutadans del segle XXI.
Per això, és possible fer la recerca d'una paraula en català actual i el programa informàtic utilitzat la troba en la seva forma originària dels segles XIII o XVI.
Les possibilitats de recerca, d'una altra banda, poden ser a partir de l'onomàstica, els topònims, la cronologia o els temes (art, ciutat, economia, història, política, legislació o tecnologia).
Segons el parer del responsable de la gestió de la base de dades, Xavier Cazeneuve, es tracta d'"una de les majors cronologies mai posades a disposició de la ciutadania", a més d'un projecte que ha permès ordenar dades per "poder historiar, escriure i divulgar millor el coneixement de la història de la ciutat".
També existeix una voluntat didàctica de posar a disposició de joves estudiants de secundària aquesta crònica en la qual el vocable que més vegades apareix és el verb "ser", un total de 8.118.
Els responsables de l'arxiu no descarten que aquesta eina tecnològica sigui la primera d'un projecte que en el futur també s'utilitzi per portar fins a internet el "Dietari de l'antic Consell Barcelonès" (1390-1839) o els Llibres d'Acords, del 1714 al 1839.
