La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) estrenarà aquest divendres a l'Auditori de Girona Llull, una òpera en clau contemporània centrada en la darrera etapa del filòsof i pensador universal de l'edat mitjana, Ramon Llull.
«Es pot pensar que és una història de fa 700 anys però en realitat parla de temes actuals i esperem que transcendeixi en l'espai i el temps», va afirmar ahir en la presentació Josep Lagares, president executiu de Metalquimia i impulsor del projecte, iniciat el 2004.
L'escriptor Jaume Cabré i el director de la cobla La Principal de la Bisbal, Francesc Cassú, són els autors del llibret i la partitura, respectivament, mentre que Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, s'ha fet càrrec de la direcció d'escena.
El mateix 23 de novembre sortirà a la venda el CD físicament i també a la xarxa. L'estrena, que tindrà una segona funció dissabte, en els dos casos amb les entrades pràcticament exhaurides, forma part de la programació del festival Temporada Alta.
Aquesta és la primera òpera que es representa a l'Auditori de Girona en els seus 10 anys de funcionament. En tractar-se d'un equipament sense fossat, l'orquestra se situarà sobre l'escenari i l' attrezzo serà fàcilment desmuntable.
Lagares es va referir a Llull com a una «òpera de gran creativitat argumental i elevada qualitat» que vol «portar l'essència de Catalunya i de la Mediterrània als diferents pobles del món». L'objectiu és contribuir a combatre el risc de tots aquells pobles petits que acabin «tapats» enmig d'un món cada cop més globalitzat i, al mateix temps, reivindicar els trets diferencials de Catalunya a partir d'una figura tan universal com Ramon Llull. Jaume Cabré va ser qui va proposar la figura de Llull (1232-1316) per ser un referent i gran ambaixador de la cultura catalana.
Els creadors s'han permès la llicència d'«inventar» una història en què «triomfa l'amor», i aquesta és la relació que Llull va tenir amb la seva filla Magdalena, a qui en realitat va abandonar, juntament amb la seva dona i l'altre fill, quan tenia trenta anys, per emprendre els seus ambiciosos projectes, centrats sobretot en la conversió d'«infidels» jueus i musulmans.
L'òpera arrenca amb un Llull (interpretat per Roger Padullés) vell i malalt a Gènova que rep la visita del dominic Nicolau Eimeric que li comunica que Jerusalem ha estat alliberat de l'Islam pels cavallers del Temple.
El protagonista també rep una carta de la filla Magdalena (Marta Mathéu) per avisar-lo de la mort de la mare (Gemma Coma-Alabert) i que trenca tota relació amb ell perquè mai els ha fet de pare. Al llarg de les dotze escenes, Llull explicarà les aventures i desventures a Jerusalem, on l'intentaran matar, el tancaran a la presó i on també es retrobarà amb la seva filla. La durada és d'una hora i quart i inclou un pròleg i dos actes.
Aquesta és una obra «ambiciosa», amb un elenc de deu personatges i el conjunt instrumental i vocal, format també per la Polifònica de Puig-reig als cors.
El tenor Roger Padullés (Llull) va subratllar l'esforç que s'ha fet amb el text que està convençut que «arribarà a la gent». Durant la funció, es projectaran els diàlegs en una pantalla.
El lloretenc Xavier Albertí va explicar que no és una posada en escena convencional d'òpera sinó que s'ha buscat un «semi muntatge» amb actors vestits amb roba de carrer. Una manera, va afegir, d'ensenyar als espectadors que la història que s'explica «apel·la» l'avui perquè «Llull som tots i és el nostre contemporani».
Del muntatge, també destaquen els 5.000 llibres acumulats amb forma de mur on els actors s'asseuen. Albertí va avançar que el Teatre Nacional de Catalunya programarà una funció de l'òpera duran la temporada 2020-2021.
