El Museu d'Art de Girona dedica una exposició a Mela Muter (1876-1967), una de les primeres dones poloneses que es van dedicar a la pintura a nivell professional. A través d'unes setanta obres, la mostra reivindica els paisatges i retrats d'una dona viatgera i compromesa socialment.
Muter va viure sobretot a França. El 1914 va arribar a Girona després d'haver exposat amb èxit a Barcelona. La visita a la ciutat va ser un punt d'inflexió en la vessant artística. D'aquella època, destaquen obres com L'Onyar a Girona i Carrer Cúndaro, incloses a la mostra que s'inaugura avui. També va estar a Tossa de Mar.
Els retrats a personatges cecs, vells o la temàtica de la maternitat són alguns dels temes més recurrents en la seva obra, que ara el Museu d'Art de Girona posa de nou en valor.
Malgrat ser una de les pintores més reconegudes durant la primera meitat del segle XX, Mela Muter va caure en l'oblit després de la Segona Guerra Mundial.
L'exposició De París a Girona, Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya és la més gran que s'ha fet mai a Catalunya després de la seva mort, i pretén treure aquesta artista de l'oblit i «retornar-la a l'escena artística».
La mostra, que s'ha inaugurat avui amb la presència de la consellera de Cultura, Laura Borràs, explora la relació de l'artista amb Catalunya, així com d'alguns dels pintors polonesos establerts al París de la primera meitat del segle XX.
«La influència artística entre els polonesos i els catalans va ser en les dues direccions», va destacar ahir en roda de premsa Artur Tanikowski, un dels comissaris de la mostra, juntament amb Glòria Bosch i Susanna Portell.
Nascuda a Varsòvia el 1876, va ser la primera dona jueva d'origen polonès que es va dedicar professionalment a la pintura. Va viure sobretot a França, on va formar-se a l'acadèmia Colarossi, si bé també va estar molt influïda per l'escola de Pont-Aven durant els estius que va passar a la Bretanya.
L'any 1911 va participar a Barcelona en la inauguració de la sala d'exposicions Josep Dalmau amb 33 obres. Davant la bona acollida, va tornar a participar-hi en una mostra col·lectiva del grup d'artistes polonesos que vivien a París (Witold Gordon, Elie Nadelman i Leopold Gottlieb). S'hi van exposar Santa Família i Retrat del marxant Josep Dalmau i Rafel, ambdues conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i es poden veure ara a Girona.
L'abril de 1914 va arribar a Girona per exposar a la sala de la societat Athenea. Aquella estada va ser un punt d'inflexió en la seva trajectòria, tal com ella reconeixeria uns anys més tard assegurant que els seus primers «bons» paisatges els va pintar a Girona.
Sovint se la veia pintant als carrers del Barri Vell, on tenia el seu taller, per la vall de Sant Daniel o la pujada de Sant Martí. Veure una dona al carrer amb el cavallet i les teles feia parlar en aquella Girona provinciana, i encara més quan a les nits participava a les tertúlies.
D'aquella època, destaquen obres com l'emblemàtic quadre L'Onyar a Girona i Carrer Cúndaro, conservats al Museu d'Art i el Museu d'Història de la Ciutat, també exposats a la mostra.
La seva obra destaca pel cromatisme de les pintures, passant del simbolisme fins al postexpressionisme. El fet que una dona artista abordés la misèria li va donar un ressò en la premsa de l'època.
Entre les temàtiques més recurrents hi ha la pobresa, la vellesa, les persones amb discapacitat i sobretot les dones i la maternitat.
«Agafava aquesta ànima humana amb una mirada i un deix melancòlic», va dir la comissària Susanna Portell.
La directora del Museu d'Art de Girona, Carme Clusellas, va destacar les dificultats per reunir una exposició tan àmplia. Bona part del fons de l'artista està repartit en diferents col·leccions a l'estranger (Polònia, Berlín o Suïssa) i va agrair especialment la col·laboració d'alguns dels prestadors com Marya Nawrocka-Teodorczyk.
«No és una exposició antològica», va concretar la directora, cosa que quedarà pendent, sobre una artista que encara deixa molts aspectes per investigar.
Entre les obres exposades, destaquen El país Trist (1906) o Vella bretona amb nen (1911), procedents de la col·lecció Boles?aw i Lina Nawrocki; El Cec-Auvegle de Gérone (1914), del Musée Goya et Jean Jaurès de Castres; Dos vells (1902) i Dos nens (1912), ambdues procedents de la col·lecció Jankilevitsch de Varsòvia, entre d'altres.
L'exposició es completa amb algunes obres representatives dels artistes polonesos d'avantguarda amb qui es va vincular, com Olga Bozanaska, Eugene Zak, Elie Nadelman o Léopold Gottlieb, entre d'altres.
La mostra es podrà veure fins al 23 d'abril de 2019. Es complementarà amb una segona exposició, Les Llibertats perdudes, que es veurà a les Bernardes, a Salt, del 14 de desembre fins a l'1 de març de 2019. Se centra en la vessant més literària a partir de la correspondència que l'artista va mantenir amb l'historiador i polític Raymond Lefebvre i el poeta Rainer Maria Rilke.
