Niño de Elche, veu
Raúl Cantizano, guitarres i percussió; Susana Hernández, teclats, sintetitzadors i electrònica
El Canal, Salt. 24 de novembre
La heterodoxia no és impostura. Serveix per buscar nous camins i això és el que fa el Niño de Elche aixamplant les fronteres del flamenc amb esperit crític i fortes dosis d'humor. La proposta Antología del cante flamenco heterodoxo és un dels millors projectes musicals dels darrers temps. No només funciona com a música, sinó que la performance d'alt de l'escenari és magnífica.
Les múltiples veus i influències que es fusionen en aquest treball són un motor únic que el magnetisme creatiu de el Niño porta a espais molt diferents i interessants. Tot i que l'espectacle es presenta com a transgressió total hi veig l'evolució natural d'un ex-flamenc que continua sent flamenc però encara més genuí. Si el projecte és magnífic encara ho és més la veu i el sentit artístic.
El Niño és capaç d'utilitzar el cant difònic de tradició mongol amb elements del hard rock entre moltes altres influències d'estils i compositors. No cal dir que és un espectacle únic, refrescant, divertit i emotiu. Visca la intel·ligència musical de El Niño de Elche i la seva crítica total. Ah, per cert, i olé que és la paraula que resumeix la història de la cultura espanyola (Niño de Elche, dixit).
