Direcció, text, espai escènic, il·luminació i vestuari: Angélica Liddell. Intèrprets: Juan Aparicio, Tania Arias Winogradow, Aristides Rontini, Sindo Puche, Angélica Liddell, Yury Ananiev, Sarah i Paola Cabello Schoenmakers i Borja López. 24 de novembre. Teatre Municipal de Girona.
L'experiència que proposa Génesis 6, 6-7, el muntatge que Angélica Liddell ha portat a Girona en la setmana dedicada a la creació contemporània de Temporada Alta, és com mirar com rebenta una cicatriu: 100 minuts de morbositat, dolor i magnetisme. Impossible apartar la vista, malgrat que estremeixi i esgarrifi.
El muntatge, que tanca la Trilogia de l'Infinit, arrenca fort: projectat en una pantalla gegant, un primer pla d'una sanguinolenta operació de circumcisió que va fer desertar un parell d'espectadores -no serien les úniques a deixar la butaca del Municipal durant el vespre- i un sucós diàleg sobre la matèria i l'esperit, sobre Déu i la carn.
Inspirada en l'Antic Testament i el mite de Medea, l'artista investiga en els seus malsons i en els misteris sagrats per produir un reguitzell d'imatges malsanes, però atractives. Dues bessones que salten i s'entortolliguen, un infant amb una corona d'espines i un kalàixnikov, una figura blanca amb un garrí mort als braços o panxes d'embarassades amb el fetus al descobert desfilen per l'escenari blanc, impol·lut, amb una màquina de fer pa i una tela blanca com a elements predominants.
Passatges bíblics i reflexions sobre la fe en la bellesa, la fecunditat i el sacrifici de la descendència planegen sobre aquestes escenes, tan sòrdides i críptiques com hipnòtiques. Totes concatenades i sense pistes per desxifrar-ne el sentit esgoten.
"Què farem quan la bellesa no pugui sostenir la nostra existència? Què farem quan la bellesa no pugui sostenir aquest dolor?", pregunta en un moment de la performance, plena d'interrogants que no troben resposta i dura com passar per una cirurgia sense anestèsia i, en sortir del quiròfan, furgar incansablement la ferida per deixar-la oberta per sempre.
