L'entrada de Carles Puigdemont l'any 2011 a l'alcaldia de Girona va suposar la caiguda del projecte de construcció d'un edifici nou, situat al costat de l'actual Biblioteca Carles Rahola, pel Bòlit Centre d'Art Contemporani, i aquesta continua essent una assignatura pendent a la qual no es pot renunciar, segons van expressar ahir diversos dels experts participants a la taula rodona Què has fet Bòlit?, amb l'objectiu de fer balanç i prospecció de futur, amb motiu del desè aniversari d'un equipament nascut just quan la caiguda del banc Lehman Brothers posava fi a l'etapa econòmica expansiva.

La historiadora de l'art Lluïsa Faxedas va defensar que el Bòlit ha donat a Girona durant aquests 10 anys «una programació més àmplia d'art contemporani». Faxedas va reivindicar l'«edifici pendent» i es va mostrar crítica amb la compra de la col·lecció Santos Torroella i la reforma de l'antiga Casa Pastors pel futur museu, una operació, segons l'exregidora de Cultura amb l'antic equip de govern d'Anna Pagans, «més costosa que construir l'edifici nou».

Clara Garí, directora del Centre de Creació Nau Côclea, va lamentar que «a nivell pressupostari no hi hagi hagut acord entre l'Ajuntament i la Generalitat perquè el Bòlit pugui fer d'eix del territori». Garí va demanar que les dotacions pressupostàries públiques destinades a centre territorials «passin pel Bòlit» perquè gestioni la «descentralització».

Anna Capella, actual directora del Museu de Mataró, va posar de relleu com un mèrit de gestió el fet que «no hi ha cap altre centre d'art català» que estigui treballant en projectes internacionals «amb diners de la Comunitat Europea».

L'artista i productor Roc Parés va reivindicar que «es destini a honoraris dels artistes el 15% del cost total de producció d'una activitat», i va afegir que fa «goig» de veure la implicació de moltes persones amb el Bòlit i «tot allò produït entre 2010 i 2017», que es pot consultar al portal web. Per l'artista Àlex Nogué, un «nostàlgic» de la desapareguda Fundació Espais de Girona, el Bòlit «ha fet la travessa del desert amb una actitud molt coratjosa i heroica», i el projecte serà beneficiós «en funció de com s'articuli amb el futur Museu d'Art Contemporani de la Casa Pastors».

Montserrat Costa, artista i docent, es mostra prudent i diu que «no cal projectar nous reptes que no puguem assumir». Costa també avisa del perill de la «burocratització excessiva». Segons el seu parer, el Bòlit porta «massa anys impulsant projectes de caràcter social i polític».

Jordi Font, director del Museu de l'Exili (MUME) de La Jonquera, assegura que l'art contemporani, amb els seus codis sovint no fàcils d'entendre, «no necessita un públic massificat, sinó un públic creixent d'individus curiosos», i creu que «això ja s'està produint».

Al debat també hi va participar Josep Manuel Rueda, que és director de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, i va bromejar perquè és arqueòleg expert en el paleolític i ha de parlar d'art contemporani. Però s'ho va fer venir bé i va explicar que la pintura rupestre era l'art contemporani de l'època i la societat se l'apropiava.

«Està bé un centre d'art sense col·lecció», va dir, referint-se al Bòlit, que no conserva cap de les obres de les exposicions que produeix. «Això li dona més agilitat. «Però també cal pensar com es gestiona allò produït. Si no hi ha apropiació per part de la societat, si la gent no es fa seu aquest art, difícilment en quedarà res». Rueda es va mostrar «optimista malgrat el context de crisi econòmica i política, i va dir que el Bòlit ha fet «bona feina des de la discreció, malgrat que no ha fet el centre d'art contemporani».

El regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, que va intervenir en la presentació de l'acte, va admetre que «ens hem quedat a mitges» respecte del que havia de ser el Bòlit, i es va comprometre a «seguir treballant pel Bòlit». Ribas va demanar «disculpes pel que no s'ha sabut fer bé» i es va coprometre a «escoltar». A l'acte també hi va participar Carme Sais, directora del Bòlit.