El duo Pérez Cruz-Mezquida és una formació temporal de primer nivell i això sense que el treball d'assajos hagi estat extens. Però l'entesa és total. La fulgurant carrera del pianista i compositor menorquí juntament amb el talent de Pérez Cruz han eclosionat en un espectacle intimista, molt despullat escènicament i sobretot amb molta veritat. La facilitat per la improvisació de Mezquida juntament amb la seva sonoritat suau i magnètica del pianisme el fan un company extraordinari que ha sabut posar-se al mateix pla de la cantant.

Els acompanyaments tenen moltes influències i aquesta varietat feia molt interessant el recital. Entre el virtuosisme, la simplicitat i una creativitat dins de la tradició de resultat extraordinari. La veu de Pérez Cruz em sembla que va evolucionant, guanyant amb serenitat dalt l'escenari i mantenint el pols vital de les seves interpretacions. Ampliant el repertori vocal amb saviesa la cantant va anar enfilant temes extraordinaris, alguns d'ells compostos per ella mateixa. Quan travessen l'Atlàntic i visiten les músiques de llatinoamèrica l'encaix i la interpretació esdevenen trepidants i aquesta sensació de no saber exactament el que ha de venir fa que la concentració sigui màxima.

Sílvia Pérez Cruz continua mantenint un saber dir personal, fresc i vibrant posant en joc els límits de la veu i l'expressió amb una naturalitat sorprenent. Si poden mantenir la col·laboració, el resultat podria ser colossal.