«Empúries i el 'Manifest groc' de Dalí són grans fets de la Història Mundial de Catalunya»

Hi ha molts fets històrics catalans que han tingut repercussió internacional?

N'hi ha bastants perquè Catalunya està ubicada en un espai europeu peculiar que és propici a tota mena de trànsits d'influències que arriben i que es projecten. Catalunya no ha estat mai un país aïllat, al contrari, és un país molt ben comunicat amb les idees, corrents literaris, innovacions tecnològiques, comerç, economia, cultura... És un espai homologat.

Des de Madrid poden tenir la temptació de dir que aquests 124 fets històrics són espanyols.

Algunes d'aquestes aportacions van ser fetes quan Catalunya tenia institucions pròpies i no tenia res a veure amb el Regne de Castella o amb al-Àndalus. I altres fets es van produir quan Catalunya estava integrada a la Corona hispànica en diferents formes de govern, amb més llibertats fins al 1714 i després sota un règim centralista autoritari. Però Catalunya no ha deixat de ser un país singular amb relacions amb Espanya, França o Nàpols. Són fets catalans i són resultat de la societat catalana.

Quin dels fets ressenyats al llibre és el més conegut?

Molts. Aquest llibre no és una història de Catalunya convencional. És una tria de fets rellevants de la història de Catalunya perquè la gent tingui informació. Hi ha fets molt coneguts i altres gairebé desconeguts. Aquí no expliquem la Guerra Civil. Aquí hi ha una tria de quatre episodis que és important que el lector conegui, com ara l'esclat de la guerra del 1936 i el procés revolucionari vist pels cònsols estrangers. Què informen als seus governs del que estan veient aquí i, per tant, quina imatge projecten els cònsols cap a fora del que està passant aquí a Catalunya? O els bombardejos del 1937. Per primera vegada en la història mundial la població civil és bombardejada. I es fa amb avions italians que llencen bombes fabricades a Itàlia. Aquí es produeix la internacionalització de la Guerra Civil.

Ha dit quatre, una tria de quatre episodis de la guerra civil. I els altres dos?

Del 1938 hem triat els avenços de la medicina de guerra. El mètode del doctor Trueta per guarir les ferides. Es fan les transfusions de sang directes per primera vegada. Tot això tindrà una repercussió internacional perquè la Segona Guerra Mundial adoptarà gran part del que s'ha experimentat a Catalunya. I, finalment, el 1939 hi ha la fugida massiva de 400.000 persones per les terres gironines cap a França. És la sortida de població fugint d'una guerra més quantiosa que hi haurà hagut a Europa fins aquell moment.

El fet gironí més sorprenent?

El Bulli va ser consecutivament 5 anys triat com el millor restaurant del món. L'article parla de la cuina catalana que revoluciona la cuina mundial i desplaça la que era la nouvelle cousine francesa. És la irrupció mundial d'una forma de fer cuina diferent a partir de personatges com els germans Roca, la Carme Ruscalleda i, evidentment, Ferran Adrià. Els llibres de cuina catalana ja van triomfar i es van estendre per tot Europa al segle XIV, com el receptari del Llibre de Sent Soví.

Quin és el fet històric gironí que ha tingut més repercussió internacional?

Destaca Empúries, la gran colònia primer grega i després romana, l'entrada de la multiculturalitat. Empúries arriba a ser trilingüe. Hi ha un moment que s'hi parla llatí, grec i iber alhora. Esculapi és l'única gran escultura grega que hi ha a l'occident de la Mediterrània.

Algun altre fet històric gironí especialment rellevant?

També hi ha Dalí i el Manifest groc de 1928. És el llançament internacional de Dalí com a pintor i com a provocador. I el figuerenc Narcís Monturiol i el seu Ictineu, el primer submarí del món. No és que fem localisme, ho hem triat per la seva rellevància.

Un aspecte relacionat amb la llengua catalana inclòs en els 124 fets ressenyats?

N'hi ha de molt interessants. Un capítol titulat Greuges en català. Són coetanis a les Homilies d'Organyà. Són textos de protesta de senyors i de pagesos que reivindiquen perquè es veuen vulnerats els seus drets i apel·len a qui pertoqui escrits en català. Fa més de mil anys. No són homilies religioses, és gent protestant, gent que no parlava llatí i el que pren nota ho fa en la llengua del pagès o del senyor.

L'episodi més antic és la presència dels homínids que fa més de 400.000 anys habitaven la Cova de l'Aragó, avui a la Catalunya del Nord, sota administració francesa. L'abast geogràfic de l'obra arriba al País Valencià i les Illes?

En general no hi arriba, llevat d'alguns episodis com Jaume I conquerint Mallorca. Un episodi espectacular és l'entrada a Nàpols d'Alfons V i el projecte cultural humanista que porta amb ell. Fa una entrada cultural, no una victòria militar.

El referèndum de l'1-O 2017 és cronològicament l'últim dels 124 fets històrics tractats. Fins a quin punt aquesta serà una fita històrica amb el pas dels anys?

Jo penso que en la confrontació entre Catalunya i Espanya, el referèndum i la proclamació de la república són un episodi fonamental de la història política. Expliquem quin és el marc català, espanyol i internacional en què es produeixen aquests fets que condueixen, com es diu a l'article, a una «singular proclamació d'independència» que no podrà ser efectiva.

Quin impacte internacional té l'1-O?

Com a desafiament dels catalans exigint el dret a decidir, els que van poder votar l'1-O, i que majoritàriament volien un estat propi, no només apareixen als mitjans de comunicació en l'àmbit internacional, sinó que arriben a totes les cancelleries. La Unió Europea una cosa d'aquestes no la veu amb bons ulls perquè els que governen són els estats i els governs, al marge del que puguin pensar sobre si el conflicte requeria negociació. Se sap que hi va haver moltes pressions demanant al Govern espanyol una solució negociada i no per procediments traumàtics.

Catalunya ha tingut històricament gent empresonada i exiliada pel conflicte amb el poder espanyol. La situació actual és normal?

No és normal. Que hi hagi molts precedents no vol dir que la situació actual sigui normal. La majoria de precedents es donen en situacions molt autoritàries o dictatorials. La repressió de 1714 va ser imposar un règim de terror amb execucions i exiliats. Què hi ha avui d'excepcional, que passa en una situació que en diuen democràtica? Però quina qualitat democràtica?

Combrega amb els que afirmen que el franquisme és ben viu i té com a representant Felipe VI?

No. L'herència del franquisme ha estat molt gran en l'àmbit ideològic, polític i institucional. La democràcia espanyola no ha gosat atacar, com podia haver fet, les restes de franquisme del sistema judicial. Els governs de Felipe González van decidir no fer-ho i ara n'estem pagant les conseqüències. Jo no diré que la justícia actual és franquista, sinó que conserva molts tics autoritaris i de procediment del franquisme.

Com es pot des de Catalunya donar resposta a un món on guanya Trump i el Brexit, on creix el populisme i reneix el feixisme?

Aquest és el gran repte que tenen tots els demòcrates d'arreu del món. És un problema universal.

No podem negar que el capitalisme ha contribuït a la millora de les condicions de vida i a l'increment de la riquesa. Però el sistema manté unes guerres i desigualtats que avui semblen del tot innecessàries. Vostè és partidari del canvi? Cap on hem d'evolucionar?

El professor Josep Fontana, que ha mort aquest any, ha publicat pòstumament un llibre, La crisi com a triomf del capitalisme. Hi estic d'acord. Aquesta crisi l'han guanyat els que la van provocar i tots els altres n'estem pagant els costos. D'aquí ha sortit, no la refundació del capitalisme com havia demanat Sarkozy, sinó la consolidació d'un capitalisme sense frens i sense controls que està imposant més desigualtat social i econòmica al món amb la tolerància dels parlaments. Aquesta democràcia tal com funciona ara no pot aturar aquest capitalisme salvatge, per tant, hem de repensar o reformar la democràcia, una democràcia que controli millor els polítics i que controli i reguli els fluxos econòmics i intenti compaginar interessos privats amb interessos públics.

La singular Història Mundial de Catalunya segueix el model de la Història Mundial de França, del medievalista Patrick Boucheron, que la crítica ha descrit com un «intent de desconstrucció» del discurs històric. Vostè juga a la desconstrucció?

No. En la introducció ja intento fugir d'aquest debat, que és típicament francès. Aquest llibre no és un substitutiu de les històries de Catalunya, és complementari. El que s'intenta és arribar al màxim de gent. Els historiadors tradicionals arriben a mil lectors, Boucheron ha arribat a 150.000 lectors. Hem de guanyar la batalla de la divulgació a base de coses de prestigi i ben fetes. Aquí no es vol desconstruir res perquè aquí no hi ha una nova interpretació de la història de Catalunya.

Com veu, des de la immersió en el pou de la història, el futur de Catalunya i la solució del greu conflicte polític amb Espanya?

L'experiència històrica diu que és un combat llarg i complex. Els governants espanyols tenen molt a perdre i a sobre en la seva tradició no hi ha l'afany de negociar. Arribaran molt al límit i, després, intentaran negociar, però potser serà massa tard per al que ells pretenen.