La resposta
Autoria: Brian Friel. Direcció: Sílvia Munt. Intèrprets: Emma Vilarasau, David Selvas, Carme Fortuny, Ferran Rañé, Àlex Casanovas, Àngels Gonyalons i Eduard Buch. 1 de desembre. Teatre Municipal de Girona.
«Estar viu és ajornar el veredicte», diu un dels personatges de La resposta, un nou text de Brian Friel que arriba al Teatre Municipal de Girona després de les estupendes Translations i Dansa d'agost. En aquest hi ha poques respostes però moltes preguntes: es pot fer de pare d'una filla absent, hospitalitzada des de fa anys per problemes psiquiàtrics? De què viu (literalment i espiritualment) un escriptor en plena sequera literària? Quin sentit té continuar sent la parella d'algú a qui detestes?
L'espectacle dirigit per Sílvia Munt navega indecís sobre tots aquests interrogants, però no acaba de resoldre'n cap, ni aprofundeix en el drama d'uns personatges que, aïllats, passen el cap de setmana en una casa del camp irlandès deixant al descobert totes les seves fragilitats: Tom Connolly ( David Selvas), un escriptor en hores baixes i la seva esposa Daisy ( Emma Vilarasau), que busca en la beguda un refugi per la malaltia de la filla; els pares d'ella, Carme Fortuny i Ferran Rañé, una doctora jubilada amb una incipient demència i un pianista de poca volada i una parella d'amics, un company que sí que viu del que escriu i la seva dona, interpretats per Àlex Casanovas i Àngels Gonyalons.
L'element discordant en aquest microclima aparentment quotidià i d'equilibri dubtós és un agent literari que pot tenir un paper decisiu per treure els Connolly del pou i a qui posa cara Eduard Buch, mentre que la filla internada (Raquel Ferri) apareix a escena en forma de projeccions cinematogràfiques a l'inici i al final, un bon recurs per posar context i estalviar-nos excessives explicacions.
Selvas i Fortuny són els elements més lluïts d'un repartiment en què, malgrat tenir un dels papers més interessants, la feina de Vilarasau no pot contestar a la gran pregunta que sobrevola el muntatge: en què et converteixes, quan renuncies a tot, fins i tot a fer de mare?
