Estic emocionat. Sento una profunda emoció en contemplar que el somni compartit amb la meva esposa, Arantza, és avui realitat. I és realitat perquè hi vam posar el cap i el cor al que vam fer, però, sobretot, perquè vam tenir la sort de trobar pel camí moltes persones que, amb el seu talent, el seu compromís i la seva lleialtat, han donat sempre una lliçó de professionalitat i humanitat.

El que avui celebrem no és únicament la trajectòria d'una empresa familiar, sinó, sobretot, el merescut homenatge a tots els que (alguns hi són; altres, ja no) van donar el millor de si mateixos i amb els qui hem compartit una experiència única d'informació al servei dels ciutadans.

Quant sentiment en recordar tantes i tantes anècdotes!, quanta alegria per tot el que hem aconseguit junts!, quant agraïment!, és indescriptible! no puc expressar-ho amb paraules!

Si pogués fer-ho, projectaria en aquesta gran pantalla, una per una, la cara i el nom de cadascuna de les 2.000 persones que treballen a Prensa Ibérica. Són elles les que, en el 40 aniversari, mereixen tot el reconeixement i, personalment, la meva més sincera gratitud.

Parlar-los de Prensa Ibérica és parlar-los de la meva vida, dels meus amics, de la meva família, de l'Arantza? i de tots els meus fills, que han viscut l'empresa des de petits i que tant s'hi han implicat -i s'hi impliquen. Ells -Susana, Arantxa, Idoia, Ainhoa i Aitor- són el futur d'una companyia que té en les persones el seu millor actiu.

Creiem en les persones. Creiem en els nostres professionals, que s'hi deixen la pell cada dia per oferir-los la millor informació, i creiem, evidentment, en els nostres lectors.

Avui és protagonista Prensa Ibérica, però els lectors ho són avui i sempre, cada dia. Ens aixequem pensant en ells, sortim al carrer buscant notícies per a ells? i és a ells als que acostem les petites i les grans històries dignes de ser explicades.

Avui celebrem amb vostès 40 anys d'informació lliure i plural? 40 anys de defensa dels principis democràtics, de contribució al debat de les idees, de difusió del coneixement i de compromís amb el progrés de la societat.

La nostra història comença a Canàries el 6 de desembre del 1978 amb l'adquisició de La Provincia i Diario de Las Palmas. Allò va ser l'origen d'un grup que, anys després, es va estendre a molts altres llocs d'Espanya.

En aquests 40 anys els nostres mitjans han fet del periodisme de proximitat la seva raó de ser, han fet arrels als territoris on desenvolupen la seva tasca i han connectat amb els ciutadans, els han ofert informació propera i fiable, i han defensat, sobretot, els seus interessos.

Rigor, independència, respecte, compromís i integritat moral són senyals d'identitat del nostre periodisme. Prensa Ibérica és avui una companyia multimèdia que suma cada dia un milió i mig de lectors en paper i que supera els 34 milions d'usuaris únics mensuals en digital.

Avui a Madrid arribem a la culminació solemne d'un any de celebracions que ens ha portat a diferents ciutats d'Espanya. Llocs i persones amb qui hem compartit, en diversos actes, l'alegria de viure 40 anys al costat del lector.

Amb motiu de l'aniversari hem publicat diversos especials i hem portat a algunes de les principals ciutats del país l'exposició España y Prensa Ibérica: 40 años de historia democrática». Un interessant recorregut per les notícies més destacades d'aquestes quatre dècades a través de primeres pàgines publicades pels diaris del grup.

L'eclosió digital ha portat a una redefinició dels mitjans de comunicació. En molts casos, ens hem transformat en grups multimèdia capaços de portar els continguts a diferents mitjans, suports i formats. És una oportunitat nova per al sector que hem emprès amb entusiasme.

A Prensa Ibérica mirem al futur amb optimisme. Creiem que la producció de continguts de qualitat i la innovació són elements clau per fer aflorar un nou model de negoci que aporti més fortalesa als mitjans, sobre la base d'una informació independent i veraç.

Vam néixer com a empresa el mateix dia que els espanyols vam aprovar la Constitució actual, que ha il·luminat el nostre camí durant el període de més prosperitat, estabilitat i llibertat en la història d'Espanya.

La nova Constitució va retornar la sobirania al poble espanyol. Vam deixar enrere la visió de les dues Espanyes i vam començar a construir per als nostres fills un país que, amb les seves virtuts i defectes, ha fet passos molt importants cap a la modernitat.

I és veritat que res té per què ser inamovible i que tot és revisable i susceptible de millora. De fet, són diversos els partits polítics que estan pensant a introduir canvis en la nostra Carta Magna, segons hem pogut llegir últimament. Tant de bo els nostres polítics siguin capaços d'aconseguir l'acord necessari que serveixi per enfortir i garantir un llarg període de convivència i estabilitat.

El reconeixement de les institucions, les llengües i els trets de cada comunitat autònoma és clau per comprendre el patrimoni social, la riquesa cultural i la pluralitat del nostre país.

Prensa Ibérica és un grup espanyol especialment sensible a la personalitat de cadascun dels pobles en què desenvolupa la seva activitat. Entenem que la diversitat és part inherent de la nostra pròpia identitat i informem des del coneixement, el respecte i l'afecte als ciutadans als quals ens dirigim.

La fortalesa dels nostres mitjans de comunicació rau en la seva capacitat de generar empatia i connectar amb la voluntat col·lectiva de construir un món millor.

Com els he dit al principi, em sento molt honrat d'haver pogut treballar -i seguir treballant- amb grans professionals, proveïts de qualitat periodística i qualitat humana.

És una sort que el destí hagi posat en la meva vida persones com Niceto Flores, Juan Ignacio Jiménez Mesa, Guillermo García-Alcalde, Jesús Prado, José Manuel Vaquero, Manuel Pascual, Pedro Pujadó i Juan Viñals, amb qui tant he compartit i a qui tant estimo i dec. Ells són la brúixola en la qual, a cada pas, confiem l'Arantza i jo. La seva visió de la realitat, el seu profund coneixement de la professió, el seu esperit crític i la seva fidelitat han estat sempre, per a nosaltres, de vital importància.

La història d'aquesta empresa no s'entén sense el concurs d'aquestes persones, que simbolitzen l'esforç col·lectiu de tots els nostres treballadors i col·laboradors per engrandir el nom de Prensa Ibérica.

Com a sincer homenatge a tots els professionals del nostre grup, els llegiré una versió d'un poema de Mario Benedetti que expressa fidelment el que l'Arantza i jo sentim per tots ells.

S'anomena La gente que me gusta i diu:

Me gusta la gente que piensa que el trabajo en equipo entre amigos produce más que los caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos serenos y razonables a las decisiones de un jefe.

Me gusta la gente de criterio, la que no traga entero, la que no se avergüenza de reconocer que no sabe algo o que se equivocó.

Me gusta la gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, a éstos les llamo mis amigos.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Con gente como ésa me comprometo a lo que sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado me doy por bien retribuido.