Autoria i direcció: Lautaro Perotti. Intèrprets: Carmen Machi, Pilar Castro, Patrick Criado, Santi Marín, Álvaro Lanvín. 7 de desembre. Teatre Municipal de Girona.
Un fosc puzle de mentides, mitges veritats i falses identitats és una de les darreres propostes d'aquest Temporada Alta, que està a punt d'abaixar el teló. Cronología de las bestias, de l'actor, director i autor argentí Lautaro Perotti juga, com el títol indica, amb el temps per construir un trencaclosques sobre el que ens fa humans, el que el fundador de Timbre 4 defineix com «el compromís amb la mentida».
Presentat com una comèdia negra, el muntatge ordeix el suspens en una casa de poble aïllada, amb portes de vidre però molt poc transparent. Dins hi viuen Olvido i Celia, dues germanes d'una família marcada per la desaparició del fill d'una d'elles quan tenia 12 anys. Més d'una dècada més tard, amb 23, el nano reapareix i torna a casa acompanyat d'una pistola i molts silencis.
Carmen Machi és l'ànima d'aquests 80 minuts de tensió que divendres van passar pel Teatre Municipal de Girona. L'actriu fa de mare que no sap com mirar el fill retornat, una dona plena de remordiments, amb esclats de violència un xic gratuïts -no calen cops per veure que hi ha coses que no rutllen- i estirabots sarcàstics dirigits contra la seva germana (Pilar Castro, perfectament ambigua), menys ingènua del que semblava en un inici.
Perquè la gran virtut de l'espectacle és precisament aquesta: anar teixint la teranyina amb paciència, saltant cap enrere i endavant per dosificar la informació amb comptagotes i aixecar, capa sobre capa, la tèrbola mentida familiar.
