El Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols inaugura aquest diumenge l'exposició Els banys de mar: salut i oci, amb motiu del centenari dels Viatges Blaus organitzats pel guixolenc Jaume Marill des de Barcelona per fer conèixer la Costa Brava. Els eixos de la mostra són tres: per una banda, el primer turisme que barrejava salut i cultura; i per altra banda, com la societat que acollia els primers visitants bastí una ciutat més saludable; finalment, es reivindica el paper històric de metges, farmacèutics, practicants i remeieres.
La vall d'Aro i, en concret, Sant Feliu de Guíxols, fou un territori pioner en l'oferta dels balnearis marítims com els banys de Sant Elm i de S'Agaró. L'exposició conté patrimoni cultural, material i immaterial, d'índole mèdica, natural o artística, així com fa referència a patrimoni arquitectònic. Des d'obres d'art, plànols, fulletons, rètols, indumentària de bany, maquetes, objectes d'oci infantil, peces de vida quotidiana així instrumental relacionat amb els metges rurals o altres professions com les llevadorses, farmacèutics o remeieres (plantes medicinals, fraseologia popular o receptes tradicionals, entre altres). Es parla del Passeig de Sant Feliu, dels banys de Sant Elm i S'Agaró, de Bell-lloc o de la Font Picant.
A les acaballes del segle XVIII a diversos països europeus es redescobrí la platja com a espai de lleure i de contemplació, amb una nova mirada romàntica del paisatge i nasqueren les pràctiques balneàries marítimes terapèutiques.
A Catalunya, fins a 1870 l'ús de la platja i de l'aigua de mar tenien exclusivament un objectiu mèdic, moment dels primers sanatoris i balnearis marítims. Un destí paradigmàtic de l'estiueig de les classes benestants catalanes són els embrionaris «banys d'en Baldomero» (1875), posteriorment banys de Sant Elm. Amb els anys s'amplià el nombre d'estiuejants entre les classes mitjanes.
Per acollir els visitants, locals, nacionals i internacionals, durant la Segona República s'impulsà la creació d'establiments hotelers, xalets i el lloguer d'habitacions; fet lligat amb noves pautes culturals com el culte al cos o en la indumentària, per facilitar les activitats esportives en auge o per afavorir el bronzejat.
El 1904 nasqué la primera marca turística catalana amb el bateig de Ferran Agulló del litoral gironí com a «Costa Brava». Potenciaren l'estiueig a la ciutat des de la Revista de S'Agaró fins als Viatges Blaus, sortides amb vaixell per descobrir la Costa Brava.
L'higienisme per a les condicions de vida i de salut de les ciutats impulsà canvis per al benestar de les dones i els homes de la vall. A les darreries del segle XIX es crearen nous cementiris fora del centre de les poblacions, safareigs i altres edificis, i l'activitat industrial es traslladà fora del centre.
El recurs als guaridors, remeieres o curanderos fou ben present fins a la segona meitat del segle XX. Permanentment es recollien plantes medicinals silvestres o herbes que servien de remei i condiment, tals com la farigola o el romaní.
Organitza aquesta mostra l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Col·legi Oficial de Metges de Girona, amb la col·laboració del Departament de Cultura i el Departament de Salut de la Generalitat, la Diputació de Girona, la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l'Àmbit Rural de la UdG, l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro i de Castell-Platja d'Aro-S'Agaró.
