El festival Temporada Alta ha abaixat el teló de la 27a edició amb unes xifres molt positives, segons els organitzadors. En el conjunt de les activitats programades s'han sumat 59.299 assistents, uns 6.500 més que en la passada edició.
En el cas dels espectacles de sala s'ha batut un rècord històric en assolir la xifra de 48.825 espectadors, amb una ocupació de mitjana del 94,4%, quatre punts per sobre de l'edició passada que va estar molt marcada per la situació política.
El director del festival, Salvador Sunyer, va subratllar ahir en roda de premsa l'«efecte potent» d'alguns muntatges que han abordat temàtiques molt actuals, com Macho Man i la violència masclista, i la voluntat de seguir fent créixer el programa A Tempo per acostar les arts a les aules com a «línia estratègica».
En total, es van programar 96 espectacles (46 estrenes). Sunyer va qualificar el balanç de molt positiu però va admetre que cal seguir treballant per reduir el nombre d'espectadors que es queden sense entrades i no tant en seguir fent créixer la mitjana d'ocupació dels teatres.
De fet, en aquesta edició s'han fet 228 funcions, de les quals 23 han estat addicionals amb 5.657 noves entrades a la venda davant l'alta demanda que hi havia.
Una altra dada que han subratllat com a molt positiva és que la mitjana d'edat del comprador ha passat a ser de 40 anys, tres anys menys que en anteriors edicions. Una quarta part del total d'assistents eren de fora de la demarcació i unes 6.300 persones van comprar per primer cop entrades del festival.
Potent actualitat
El director del festival va posar èmfasi en la «potència» dels espectacles que han abordat temes de plena actualitat, com els feminicides i el masclisme a Macho Man d'Àlex Rigola, o la mort, l'eutanàsia i la diversitat a Requiem pour L, d'Alain Platel. I va reivindicar el paper de les arts per oferir noves mirades i «obrir finestres» en comptes de missatges més lineals o manifestos.
El lema d'aquesta edició era la llibertat d'expressió amb una programació que incloïa prop d'un centenar de mirades sobre temes com la situació dels refugiats, els efectes de les tecnologies en les relacions o la democràcia.
«Del que estem més contents aquest any és del programa A Tempo», va afirmar Sunyer. En aquesta segona edició, 5.579 alumnes d'escoles i instituts de Girona i Salt i 557 mestres de 34 centres han assistit a les funcions gratuïtes i a les activitats vinculades per fer reflexiona els joves. S'ha comptat amb la col·laboració de 70 artistes.
Tant el festival com els ajuntaments de Girona i Salt i Diputació de Girona han coincidit que aquest és una línia de treball «estratègica» que cal seguir potenciant perquè permet crear «ciutadans més crítics», «igualar oportunitats» entre els joves i crear nous públics.
Un altre àmbit que es vol seguir potenciant és el de la internacionalització i la relació entre Catalunya i la resta del món. En aquesta edició s'han programat 20 espectacles internacionals amb directors destacats com Thomas Ostermeier, Jan Lawers i Nedcompany o Oskaras Korsunovas i 23 produccions i coproduccions. D'aquestes últimes, 15 ja tenen gira prevista ( Mili KK, Kassandra, Els ocells o L'Omissió de la família Coleman, entre d'altres) que se sumen a la quinzena de muntatges d'altres edicions que també faran gira.
Een la Setmana de Programadors s'ha comptat amb 92 assistents procedents de dotze països que han vist propostes d'artistes de fora però també del país.
El retorn econòmic a la ciutat
El festival té en marxa dos estudis per calcular l'impacte econòmic que té a la zona. Aquest any, 263 persones han treballat directament per al festival que se sumen als prop de 700 que han portat les diferents companyies. Des del festival s'han gestionat 1.125 pernoctacions d'hotel a Girona, Salt, Banyoles o Torroella. A nivell de mitjans de comunicació, s'ha aconseguit un impacte valorat en uns 18,7 milions tenint en compte l'espai que han ocupat els continguts del festival.
El pressupost d'aquest any ha estat de 3,3 milions com a xifra provisional de tancament. D'aquests, el 47,5% s'ha fet amb aportació pública, un 29% amb esponsorització i altres recursos i un 23% amb taquillatge.
Segons Sunyer, l'objectiu és aconseguir que aquests tres àmbits acabin aportant una tercera part de la despesa global respectivament.
