La família de l'arquitecte Josep Antoni Coderch (Barcelona, 1913- Espolla, 1984) assegura que van oferir l'arxiu a la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Reina Sofia, les institucions que hi havien mostrat «més interès», a canvi que la institució que el rebés es fes càrrec del cost d'un tractament contra els fongs que el posava en perill de destrucció.

A la petita localitat empordanesa d'Espolla reposen les restes de l'arquitecte, un dels responsables de l'obertura internacional de l'arquitectura espanyola de la postguerra, i que va elaborar nombrosos projectes a les comarques gironines, entre ells una proposta per a la urbanització de Torre Valentina que finalment va ser descartada, però també cases protegides a Olot, Girona, Roses, Pals o Palamós.

També va restaurar una antiga casa de pescadors a Cadaqués, on passaria temporades, i va firmar la Casa Senillosa de Cadaqués (1956), la Casa Ballvé de Camprodon (1957) i la Casa Rozes de Roses (1962), entre d'altres.

Segons un comunicat difós ahir, els hereus asseguren que el museu madrileny va respondre «ràpidament» acceptant la donació i el cost de neteja de manera immediata. Per contra, la Generalitat va contestar al cap de «mesos» acceptant la donació i el cost de la neteja, però «proposant realitzar-la durant tres anys». Així mateix, insisteixen que mai han rebut cap compensació econòmica pel llegat.

La família reconeix que el 2010 va decidir valorar l'arxiu Coderch i posar-lo a la venda, ja que asseguren que hi havia diverses entitats interessades a Barcelona. Entre el 2011 a 2014, els hereus afirmen que van mantenir «en exclusiva» l'opció de compra conjunta de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que «no va prosperar».

L'arxiu està format per plànols i croquis dels seus projectes arquitectònics i de disseny; fotografies i clixés familiars i de les seves obres i correspondència professional.

Segons el Museu Reina Sofia, tot aquest material és «un exemple de l'esdevenir de l'arquitectura a Espanya des de la postguerra a l'etapa democràtica».

Fonts de la conselleria de Cultura van explicar que hi ha un acord, encara no signat, amb el Ministeri de Cultura perquè un cop estigui digitalitzat l'arxiu de l'arquitecte, la Generalitat en tingués una còpia per poder-ho difondre.