El cineasta català Jordi Grau (Barcelona, 1930) va morir dimecres a Madrid als 88 anys. Ho va anunciar el seu fill, el també cineasta i professor universitari Carlos Grau Arquer, al seu compte de Facebook. Grau va destacar per la seva polifacètica visió del cinema i el seu esperit independent i pioner, amb una filmografia que va desenvolupar en la seva major part durant la dècada del 1960 i 1970.

Va debutar l'any 1962 amb Noche de verano, on mostrava la influència del cinema italià de l'època. Va ser el 1975, amb La trastienda, quan va denunciar la influència de l'Opus Dei en l'alta societat i va mostrar el primer nu integral de la història del cinema espanyol, interpretat per María José Cantudo. Del «destape» a pel·lícules de terror com No profanar el sueño de los muertos (1974) o films romàntics com Una historia de amor (1966).

Director de cine i guionista, Grau va trencar tabús durant la transició. Va estudiar al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i durant els anys 50 va començar la seva carrera cinematogràfica com a ajudant de direcció de Diez fusiles esperan (1959) de José Luis Sáenz de Heredia i Un hombre en la red (1957) de Riccardo Freda.

A Noche de verano va evidenciar una clara influència del cèlebre realitzador italià Michelangelo Antonioni. Durant aquesta dècada va dirigir El espontáneo (1964), sobre el món taurí, Acteón (1967), i Una historia de amor (1967), protagonitzada per Serena Vergano i Teresa Gimpera. Amb aquesta última va guanyar el premi Ciutat de Barcelona.