A l'espera que algú els «llogui» un espai a Catalunya, la companyia Els Joglars desembarca al teatre María Guerrero de Madrid amb Señor Ruiseñor, una obra que amb el pintor Santiago Rusiñol de protagonista posa en «solfa» alguns tabús de la societat com les «pàtries identitàries». Encara que «oficialment» ningú ha vetat a Catalunya l'obra Señor Ruiseñor, segons va expressar ahir el dramaturg Ramon Fontserè durant la roda de premsa a Madrid, la realitat és que només l'han pujat a les taules de Barcelona dues vegades i «va ser un fracàs».

«Per sort, fora de Catalunya aquesta obra funciona molt bé», ha declarat el director teatral català, qui dona vida també a Rusiñol, aquest pintor que «molts» creuen que és d'Aranjuez, ja que es va encarregar de pintar els jardins d'aquesta població madrilenya on li deien «Ruiseñor», d'aquí el nom de l'obra.

I ara, amb l'objectiu d'arribar a «com més públics millor», des d'avui i fins al dia 27 aquesta dramatúrgia de Fontserè, amb la col·laboració de Dolors Tuneu i Alberto Castrillo, estarà a l'escenari del María Guerrero, on arriba després de passar per Valladolid i Saragossa. «No depèn de nosaltres, si ens truquen de Waterloo (Bèlgica) hi anem», va fer broma el dramaturg.

A Señor Ruiseñor, Els Joglars han fet seva la vida del pintor català Santiago Rusiñol (1861-1931) per crear un text de ficció sobre un jardiner amb reuma que és traslladat al Museu Rusiñol per interpretar el paper d'aquest artista burgès en unes visites teatralitzades, però durant aquesta tasca es topa amb un nou patronat que vol crear allà un Museu de la Identitat Integradora.

«És un espectacle tractat amb el nostre estil, amb humor, sàtira, creiem que la base del nostre ofici és això: amb el màxim enginy, gràcia i malícia posar en solfa els tabús de la societat (...) Parlar d'un artista ens permet parlar de la societat i posar el dit a la llaga», va expressar Fontserè.

Però també amb la figura de Rusiñol pel mig representen una Catalunya que és l'«antítesi del que és ara»: «Era un home que reivindicava l'art com pàtria universal i s'enfrontava a les pàtries identitàries», ja que era un «destructor dels fanatismes». Amb els actors Juan Pablo Mazorra, Rubén Romero, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu i Xevi Vilà com a part del repartiment, Tuneu també ha recordat que des de 1961 -data en la qual Albert Boadella, Antoni Font i Carlota Soldevila van fundar la companyia catalana- «sempre ha tingut problemes».

«El que intentem -va afegir- és mantenir l'esperit lliure i posar focus en el que ens sembla que passa desapercebut amb una mirada crítica i satírica. El teatre és una forma higiènica de reflexionar». En aquest sentit, Tuneu va dir que en l'actualitat hi ha un «excés» del «políticament correcte», cosa que «no ajuda a l'humor»: «l'important és no oblidar que el que fem és teatre. Si ens carreguem el sentit de l'humor és perjudicial per a la societat».

Amb una escenografia «funcional», en la qual s'atorga importància a l'actor, Señor Ruiseñor -que se situa durant la creació del quadre La morfina- confronta el nacionalisme català i el món del pintor de forma molt visual mitjançant coreografies i projeccions dels seus propis quadres.