Fa trenta anys Lluís Pasqual va dirigir al teatre María Guerrero de Madrid la primera de les tres «obres impossibles» de Federico García Lorca, la Comedia sin título, que la germana del poeta li havia fet arribar; era un text inconclús al qual Alberto Conejero ha donat un final i s'estrena d'aquí a una setmana.

En una roda de premsa celebrada al teatre Espanyol, el director català va explicar ahir, en presència de gran part del nombrós elenc de l'obra, que fa tres anys es va assabentar per la premsa que la Comunitat de Madrid «havia pagat a algú perquè continués la ' Comedia sin título».

L'obra, al costat d' El público i Así que pasen cinco años, formava la trilogia coneguda com a teatre irrepresentable del poeta i era l'última en la que Lorca treballava quan va ser assassinat el 1936.

«Vaig trucar a Alberto Conejero per dir-li: tu no ho saps, però ho has escrit per a mi», recorda.

El complicat muntatge, que es representarà entre el 17 de gener i el 24 de febrer al Teatro Español (l'espai en el qual, segons els estudiosos del poeta presents a la sala, li hagués agradat estrenar a Lorca), ha estat possible gràcies a l'afany de la directora artística Carme Portacelli.

Però també gràcies a l'acord -celebrat per tots en «aquests temps que corren»- d'Ajuntament i Comunitat de Madrid, propietària dels drets de l'obra: «La cultura -va dir Portacelli-, per damunt de qualsevol diferència política».

La realitat és que, actualment, només des d'un teatre públic es pot afrontar un muntatge amb setze actors i dos músics que actuen en directe.

Nacho Sánchez i Emma Vilarasau fan els principals papers (que el 1989 van interpretar Imanol Arias i Marisa Paredes, la filla de la qual, María Isasi, està en aquest nou muntatge com a homenatge a la seva mare i per devoció «al teatre, a Lorca i a Conejero», va explicar l'actriu) i amb ells un «arca de Noè» formada per 16 actors de tan diverses característiques i edats que Pasqual els anomena «el seu zoològic».

També hi ha veterans com Antonio Medina i Luis Perezagua, i els «supervivents» de la representació del 1989 César Sánchez i Chema de Miguel, i joves com Raúl Jiménez, Sergio Otegui -fill de Juan José Otegui-, que fa l'únic «dolent», riu, o Dafnis Balduz.