Amb la mort divendres a la nit de l'editor Claudio López Lamadrid desapareix la figura més important d'una generació que havia succeït els llegendaris editors que van viure el final del franquisme i l'arribada de la democràcia. D'orígens aristocràtics (era el fill gran del tercer marquès de Comillas), Claudio López Lamadrid havia nascut a Barcelona el 1960 i pertanyia a una nissaga familiar estretament vinculada al món de la cultura i de la literatura. Hi havia recollit el testimoni d'editors com el seu oncle Antonio López Lamadrid i Beatriz de Moura, de Jorge Herralde, de Jaume Vallcorba, o de Josep Maria Castellet.

El fins ara director editorial de la divisió en espanyol del grup Penguin Random House havia estat editor i traductor, i al llarg de la seva dilatada carrera va ser el responsable de difondre en castellà l'obra del nord-americà David Foster Wallace i el Nobel J.M. Coetzee, a més d'haver jugat un paper primordial en l'edició de l'obra de l'espanyol Javier Cercas. El llegat editorial que deixa el malaguanyat editor inclou noms com Gabriel García Márquez, Philip Roth, Salman Rushdie o James Ellroy.

La vigília de la seva mort havia tancat una nova i especial edició de L'any del pensament màgic, el clàssic de Joan Didion, il·lustrat per Paula Bonet. Serà ja una edició pòstuma que veurà la llum al llarg d'aquest 2019 a Literatura Random House.

Es va formar en la seva joventut a París amb l'editor Christian Bourgois, i va continuar el seu treball editorial a la barcelonina Tusquets, el segell del seu oncle Antonio López Lamadrid i Beatriz de Moura. Després de deu anys de formació a Tusquets, Claudio López va impulsar la creació del segell Galaxia Gutenberg de Cercle de Lectors i d'aquí va fer el salt el 1997 a Grijalbo, posteriorment aliat a Mondadori, en què va exercir com a director literari.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i MBA a la Harvard Business School, López Lamadrid, un seguidor incondicional de l'RCD Espanyol, era molt actiu a les xarxes socials, on parlava sempre de literatura i desmitificava els escriptors, en moltes ocasions fent-se una fotografia amb ells com si d'un fan caçaautògrafs es tractés. En aquests autoretrats compartits apareixen figures com Ida Vitale, J.M. Coetzee, Vargas Llosa, Orhan Pamuk, Salman Rushdie, Llop Antunes, Elmer Mendoza o el dibuixant Francisco Ibáñez.

A Gabo el va tractar durant els darrers quinze anys de la seva vida «sempre fora de Barcelona, a Mèxic, a la capital i a Guadalajara, i sempre començàvem la conversa amb la frase 'quines notícies ens portes de Barcelona?', que significava parlar de Barcelona, de Beatriz de Moura, del meu oncle Toni López Lamadrid, o de Carmen Balcells, la superagent 86», relatava el mateix editor el març de 2015, quan l'Ajuntament de Barcelona va concedir la Medalla d'Or a títol pòstum a Gabriel García Márquez.

Tristesa al món de la cultura

Editors, escriptors, llibreters, agents literaris i festivals de literatura, tant espanyols com d'Amèrica, van mostrar ahir la seva consternació i la seva tristesa en conèixer-la mort per un infart cerebral de l'editor. Home estimat al sector del llibre, la seva desaparició va provocar que, especialment a través de les xarxes socials, s'hagin pogut llegir nombrosos missatges de condol a la família.

Els escriptors Fernando Aramburu, Manuel Vilas, Marta Rivera de la Cruz, el mexicà Juan Pablo Villalobos, el nord-americà David Rieff o l'argentina Claudia Piñeiro van lamentar la seva mort a través dels seus comptes de Twitter. Manuel Vilas va assenyalar: «Molt trist i consternat. Claudio ha estat un bon amic, generós sempre, i un dels grans editors espanyols».

Claudia Piñeiro va reconèixer estar en xoc. «No m'ho puc creure. Quina pena, ha mort en Claudio Lopez Lamadrid, gran editor. Quina tristesa», i Marta Rivera de la Cruz va indicar: «Lamento moltíssim la prematura mort de Claudio López Lamadrid. La cultura perd un dels seus referents». Per a David Rieff ha mort «la figura imponent de l'edició espanyola i un estimat amic».

També el ministre de Cultura i Esport, José Guirao, va mostrar ahir el seu condol per la pèrdua. Guirao va definir l'editor com una de les «figures imprescindibles» en l'àmbit de la lectura, en considerar que tenia una «gran passió per les lletres i un fi olfacte».