Del Carib dels vaixells pirata a la foscor de la teranyina de poder dels Corleone, passant per l'andana 9 i 3/4 de l'estació de King's Cross per agafar el tren cap a Hogwarts o sobrevolant les planúries de la Kènia colonial. I tot, sense sortir de l'Auditori de Girona.
La Cinema Symphony Orchestra va ser dijous al vespre a la sala Montsalvatge per repassar grans melodies que traspassen la pantalla: de la banda sonora d' Allò que el vent s'endugué a Joc de trons, recordant també L'últim dels mohicans, El Senyor dels anells o Gladiator, una de les peces que va despertar més aplaudiments.
Dirigits per Ivan Cherednichenko, la seixantena d'instruments de l'orquestra van arrencar amb la introducció més famosa de la història del cinema, la de la 20th Century Fox, abans de continuar amb la suite del Trencanous i unes notes que, irremeiablement, evoquen l'espia més famós, James Bond.
Davant d'una immerescuda mitja sala buida, l'orquestra va anar desgranant un repertori d'aquells que, irremeiablement, traslladen a la butaca del cinema, dedicant una especial atenció a l'obra de John Williams, interpretant temes com les bandes sonores d' A la recerca de l'arca perduda, Jurassic Park o La guerra de les galàxies, que va fer aixecar un munt de telèfons mòbils per enregistrar la fanfàrria galàctica.
Per als bisos van quedar, com una picada d'ullet a Girona, el record als Lannister i els Stark, l'optimisme de Fama i l'adrenalínica música de Missió impossible, abans que, drets i amb una ovació, els espectadors tanquessin una nit d'aquelles en què per sentir-se al cinema només cal obrir bé les orelles.
