L'Ajuntament de Girona acaba de publicar el llibre il·lustrat AFIC. Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona, dins la col·lecció Girona Fotògrafs, un homenatge a l'entitat que, amb la seva presentació en societat el juny de 1954, va saber canalitzar les noves formes d'oci vinculades a la fotografia i al cinema dels gironins,i va esdevenir un germen de creativitat de la imatge.
La historiadora Fina Navarrete firma l'estudi d'una entitat que «esdevé imprescindible per explicar la història de la fotografia i la cinematografia amateur a la ciutat de Girona» i que, malgrat això, «avui és una entitat poc coneguda i poc estudiada».
Navarrete situa en la vitalitat associativa d'abans de la guerra el naixement de diferents associacions fotogràfiques que, en el cas de l'AFIC, es va dedicar a organitzar salons i concursos fotogràfics. L'antecedent més immediat és el naixement, el 1949, de la Agrupación Cinematogràfica Amateur amb el dibuixant i cineasta Antoni Varés al capdavant.
Un petit grup impulsat per Joan Gil Olcina, Josep Buil Mayral i Xavier Puig Bofill va decidir tirar endavant les bases de la nova associació, descontents amb el veredicte del III Concurs Internacional de Fotografia de Girona, organitzat per l'Associación Fomento del Turismo la tardor de 1953.
En ple franquisme
En ple franquisme, les associacions fotogràfiques s'havien de comprometre a no realitzar obres de caire realista i moral que poguessin incomodar les autoritats i estava completament limitat per la censura el nu fotogràfic.
L'any 1961 hi va haver l'alta de la primera dona, després que el 1960 Girona acollís una exposició del Grup Femení de l'Associació Fotogràfica de Catalunya (AFC).
Pels butlletins se sap que el 1959, l'AFIC tenia 200 socis, el 1963 en tenia uns 300 que pagaven 10 pessetes mensuals, i a l'època de màxim esplendor va sobrepassar els 500 socis. A l'estiu de 1964 es va agermanar amb l'Associació Fotogràfica de Blanes.
La primera seu que van tenir, al carrer Ferreries Velles, compartia espai amb la Residència Internacional de Josep Tarrés. Després van llogar un local al Carrer Nou i, finalment, es van establir al carrer Bonaventura Carreras Peralta, on disposaven de sala de juntes amb biblioteca, la boratori, secretaria, bar i un saló per a exposicions i conferències. L'entitat tenia tres seccions: fotografia, cinematografia i cineclub.
Fotògrafs professionals com Narcís Sans, Joan Boladeres, Juli Torres Monsó o Josep Buil estaven vinculats a l'associació.
Les primeres projeccions de cinefòrum es van fer a principis de 1966 a l'aleshores local del Foment de la Cultura, al cinema Modern. L'entitat va patir una davallada a partir de mitjan anys 70.
