Salvador Dabau i Caussa (Vilajuïga, 1909 - Girona, 2002) va ser mestre d'escola, músic i compositor. Albina Varés i Lluís Brugués acaben de publicar la biografia d'aquest mestre gironí de la música i la composició, un llibre que, segons expliquen els autors, «vol ser un reconeixement a una persona que va deixar un gran llegat musical i personal a la cultura gironina».
El llibre titulat Salvador Dabau i Caussa es presentarà el dimecres 30 de gener (19 h) a la Sala Miquel Diumé de l'Ajuntament de Girona, en un acte a càrrec de Mon Marqués, catedràtic d'Història de l'Educació de la UdG, al qual està prevista l'assistència de l'alcaldessa, Marta Madrenas.
«La seva vida va girar entorn de la música i de l'escola. Ell mateix s'havia definit: 'Soc músic per vocació i mestre per devoció'», s'explica al llibre.
El treball de Lluís Brugués i Albina Varés parteix de les Memòries que va escriure Salvador Dabau entre els anys 1970 i 2000, i que han servit per recuperar les seves vivències amb la perspectiva que dona el temps. Estan escrites en vuit llibretes escolars aprofitant les dues cares dels fulls.
Aquests textos aporten característiques apreciades pels historiadors, i superen uns apunts biogràfics en ser, a la vegada, el relat d'un moment històric -el de la Guerra Civil- de gran dramatisme.
El seu pas per l'Escolania de Montserrat el va dotar d'una base cultural, artística i humana molt àmplia. En el Grup Escolar Bruguera, la figura del mestre Silvestre Santaló va influir profundament en el seu bagatge acadèmic.
Més tard, va completar la seva formació amb els estudis a l'Escola Normal de Mestres en una «època privilegiada, ja que hi havia una generació de professors als quals devem una part important de la història de l'ensenyament a casa nostra: Miquel Santaló, Cassià Costal, Manuel Xiberta, Joan Gomis, Joaquim Font i Fargas, Tomàs Sobrequés i Mn. Ignasi-Enric Jordà, entre altres», assenyalen els biògrafs.
El seu testimoni s'inicia amb la seva infància a Vilajuïga, passant per l'època d'estudiant. Descriu la duresa de fer de mestre a una escola rural, i els anys de docència a Torroella de Montgrí i als col·legis Montjuïc, Hospici i Bruguera, de Girona.
També explica com l'exercici d'aquesta professió el va omplir. Hi relata anècdotes, il·lusions i projectes amb els seus companys, mestres i alumnes, i també les vivències de quan feia de músic. Hi recull els records dels anys de guerra al front, la por a les trinxeres, l'amistat, l'odi, la penúria econòmica i cultural de la postguerra, i «rememora els anys de felicitat amb la família, la música i els amics».
Com a compositor, Dabau va treballar pràcticament tots els gèneres musicals: ballet, sarsuela, cinema, ballables, música religiosa, música per a piano, comèdia musical o cançons infantils.
220 sardanes i havaneres
Però el repertori que potser quedarà més present entre el públic seran les seves sardanes i les seves havaneres. En total, 220 obres inventariades -moltes de les quals van ser premiades- formen el catàleg inclòs en l'apèndix que completa el llibre.
El llibre s'il·lustra amb fotografies del fons de la família Dabau, la col·lecció Albina Varés, la col·lecció Lluís Brugués i el fons del CRDI de l'Ajuntament de Girona.
A finals de l'any 2009 es va celebrar el centenari del naixement de Salvador Dabau, i per commemorar aquesta efemèride es van fer diversos actes d'homenatge i de reconeixement a la seva persona.
Dabau va utilitzar el seu mètode personal per a l'ensenyament de la música, en un temps que aquesta assignatura no era obligatòria a les escoles, però, malgrat tot, ell volia demostrar la importància i la influència pedagògica que comportava aquesta formació.
