amb la mestria d'Ádám Fischer res pot anar malament. Es notava la confiança del mestre en els professors de l'orquestra i la immersió que estan fent en l'obra de Mahler. Malgrat els tons foscants, la novena de Mahler continua sent una obra lluminosa que els de Düsseldorf van interpretar amb una innegable solvència i una gran transparència.

Magnífic el control del volum i l'equilibri tímbric de la formació que venia amb tots els efectius necessaris. En un primer moment semblava que els vents guanyarien la partida per la seva habilitat i homogeneïtat però la corda, sobretot en l'últim moviment, va demostrar coratge i un so vibrant extraordinari.

Fischer és un director que imprimeix molta energia i seguretat però malgrat això no va oferir una versió col·lapsada per l'excés de sonoritat, sinó que amb gran facilitat va retallar tots els perfils com a savi orfebre.

De l'orquestra cal destacar algunes individualitats, com el trompa solista, trompeta, oboè i en general uns vents-metalls extraordinaris en la dicció. Els caps de corda també mereixen una menció especial. Tot i que la concertino donava una especial dimensió a la música val a dir que la resta de la secció de cordes altes van sonar molt ben empastades i amb caràcters unificats. El més important és que el mestre tenia un missatge molt clar per oferir i que l'orquestra el va transmetre amb rigor i una gran qualitat de so amb l'equilibri necessari i una especial naturalitat difícil d'aconseguir. Gran principi de temporada!