Marina Garcés: "Estem en un moment de guerra cultural reaccionària i autoritària"

"A la precarietat laboral hi sumem el gir autoritari dels poders del nostre temps", ha dit Garcés aquest dimarts a la presentació del llibre. Però el text està lluny del "victimisme", ha assegurat la filòsofa, i presenta les aportacions de cada humanista amb els valors de la "llibertat i la dignitat".

"Les humanitats no són un conjunt de disciplines hereves d'un passat que cal defensar enfront un futur que les menysprea", ha avançat Garcés. Les humanitats, per contra, són "aquell conjunt d'activitats que més necessitem i que es fan càrrec d'elaborar el sentit i el valor de la experiència humana", ha apuntat la filòsofa.

Però no des de la neutralitat que, al seu parer, impera en l'esfera pública, sinó amb els valor de la "llibertat i la dignitat". Tant la ciència, com la creació artística, o l'activisme social, són humanitats, "una aproximació a allò que fem i vivim".

Amb aquesta manera d'entendre les humanitats, allò que abans se'n deia "lletres" i que ara "ha quedat enrere", Garcés va idear un cicle de conferències entre els anys 2016 i 2018 en què vint intel·lectuals de diferents disciplines exposaven com de "seriosament es prenen els reptes del seu temps".

Es tracta de sabers "posats en acció" per entendre el futur de les humanitats a partir del "que estem fent ja"."Implica preguntar-nos els uns als altres, per què fas vídeo art, per què com a científic o poeta transgredeixes tals límits", ha explicat Garcés, per evitar caure en construir models "a l'aire".

Disciplines disparsLluny de ser un recull de les transcripcions de les ponències, cada participant ha reescrit un text per a l'ocasió partint del debat que va generar el cicle 'Aula oberta'. Els autors són l'escriptora i activista Brigitte Vasallo, centrada en la islamofòbia, el gènere i el racisme, David Casassas, professor de Teoria social i política a la Universitat de Barcelona, la realitzadora i assagista Ingrid Guardiola, experta en la cultura audiovisual vinculada a la desigualtat, el gènere i la cultura, David Bueno, professor de genètica a la UB i divulgador científic, o el poeta i promotor cultural Eduard Escoffet. També Lúa Coderch, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marcos García, Raül Garrigasait, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès i Victoria Szpunberg.

La "por" com a denominador comú

Garcés ha inscrit els textos "renovadors" d'aquests professionals en un moment en què "s'enfronten a l'enduriment de la repressió, la censura i l'autocensura". "Els mestres tenen por de parlar a les aules", ha exemplificat la filòsofa. Considera que la repressió "no només és policial, sinó ideològica i cultural".

Així, considera que la por s'està "inoculant" i que és el principal enemic dels humanistes. La por "interioritzada", la por convertida en "amenaça sobre la pròpia existència", ha apuntat. Part de l'aposta del llibre és "desfer-se" i compartir aquestes pors.

Desfent tòpics

El llibre desmunta idees com el creixent desinterès per la cultura. "No és veritat que a ningú li interessin les humanitats", ha reblat Garcés. Així mateix, defensa com el llibre "desmunta el teatre de les identitats enfrontades" i descobreix terrenys que obliguen a desfer-se d'aquestes identitats construïdes. "La cultura no és una suma d'identitats, i menys, enfrontades".

La filòsofa ha posat en valor un llibre "col·lectiu" en temps on l'individualisme és "gairebé una imposició". "T'has de convertir en una marca de tu mateix en aquesta societat, en forma de CV o perfil de xarxes socials". Una lògica que intenten "desemmascarar" presentant els 20 autors "no com una marca més", sinó com veus que mostren també les seves dificultats.