L'escriptora Anna Monreal (Barcelona, 1976) publica 'Tristany' (Empúries), la novel·la curta guanyadora del premi de Just M. Casero 2018, un llibre que ella ha definit com una "tragèdia" plena de "càstig".

El volum, que es presenta aquesta tarda a la Llibreria 22 de Girona, és el segon de l'autora barcelonina, que ja va ser premiada amb 'Olives Picants' (Premi El Lector de l'Odissea de l'any 2011).

En aquesta ocasió Monreal s'endinsa en la ment de Tristany, un home educat per a l'èxit i una vida perfecta, però a qui les coses comencen a anar-li malament. "Quan vaig començar a escriure aquest llibre tenia ganes de castigar algú i ficar-me en la pell d'un home", ha explicat l'autora a la presentació del llibre aquest matí a Barcelona. "Per a mi era bonic canviar el gènere, que crec que és un punt de vista determinant a la vida, en les decisions que prenem i en allò que fem", ha afegit Monreal.

L'autora ha presentat el llibre acompanyada del llibreter Guillem Terribas, de la Llibreria 22 de Girona -que convoca el premi- i l'editor d'Empúries, Jordi Rourera, que considera que 'Tristany' és una "tragèdia contemporània i quotidiana, escrita a mig camí entre Empar Moliner i Tom Sharpe".

Per Terribas és "un llibre molt masculí" que "sorprèn que estigui escrit per una dona". Rourera també ha explicat que es tracta d'una "història de càstig", en què "una decisió mal presa porta conseqüències durant tota la novel·la".

"L'Anna Monreal no té pietat dels seus personatges, però aquesta crueltat és també la gràcia de la novel·la", ha opinat l'editor. L'autora barcelonina utilitza el narrador omniscient perquè li dóna llibertat per moure els personatges i fer-los fer el que ella vol.

"M'agrada ser déu, 'matxacar-los', decidir què pensen, com se senten i on s'equivoquen", ha explicat Monreal, que aprofita aquest món paral·lel de l'escriptura per fer tot allò que en el món real no pot fer.

Un llibre escrit a foc lent durant els trajectes de tren

La novel·la s'ha cuit a foc lent durant les dues hores diàries de trajecte en tren entre Tarragona i Barcelona, ja que Monreal és economista de professió i cada dia es desplaça a la capital catalana a treballar.

"El llibre està escrit el 99,4% a la Renfe", ha assegurat l'autora, per a qui "escriure és omplir el buit del trajecte, aquest dia a dia, aquest anar i tornar".

"És fantàstic perquè en aquest trajecte només hi ets tu, el teu cap, el teclat i escriure", explica Monreal, que va començar el llibre l'abril del 2013.

Les paneroles, el leitmotiv de la novel·la.

En un inici el personatge protagonista no donava nom al llibre, sinó que el títol era 'Periplaneta americana', fent referència a una espècie de paneroles presents habitualment a les ciutats que són el leitmotiv de la novel·la. Monreal ha explicat que fa uns anys va patir una "plaga de paneroles terrible", fet que la va portar a representar-les al llibre en grans quantitats i aportant pinzellades de realisme màgic. "Si no hi havia paneroles, no podia escriure el llibre", ha assegurat l'escriptora.