Rafel Nadal (Girona, 1954) és el guanyador de la 39a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb 'El fill de l'italià', una novel·la que descobreix l'odissea d'un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella l'any 1944. Nadal barreja al llibre la "doble odissea" dels supervivents del cuirassat 'Roma' -acollits a Caldes després d'un periple pel mediterrani- i d'en Mateu, fill del municipi gironí, que molts anys després decideix investigar els seus orígens i la seva identitat, lligats a l'episodi dels italians. L'obra és també una història d'amor prohibit en plena postguerra. El Premi Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros, es publicarà el proper 27 febrer en català (Columna), i successivament en castellà, francès i també en italià, com a novetat d'aquest any.
El jurat de la 39a edició del Premi Ramon Llull, format per Carles Casajuana, Francesca Cristoffanini, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Carme Riera i Emili Rosales, ha premiat la novel·la de Rafel Nadal 'El fill de l'italià', presentada originalment com 'Els fills de la guerra' amb el pseudònim Antoni Granell, i que ha competit amb 55 altres obres originals.
L'autor ha explicat aquest dimarts que tot i que havia donat per tancada la seva "trilogia" sobre la guerra ('Quan en dèiem xampany', 'La maledicció dels Palmisano' i 'La senyora Stendhal'), en aquesta nova novel·la va sentir la necessitat "d'empalmar" amb les dues darreres, però des d'un punt de vista més individual que col·lectiu de les conseqüències i responsabilitats de la guerra.
Nadal va conèixer la història dels mariners italians refugiats a Caldes de Malavella a través d'un lector. Sorprès per aquest episodi que durant un any va marcar la vida d'un municipi que aleshores tenia no més de dos mil habitants, l'escriptor va seguir indagant fins a conèixer qui ha acabat sent protagonista del seu llibre, un 'fill' d'aquella sobtada arribada de 1.000 homes al poble.
'El fill de l'italià' és una novel·la "de postguerra" basada en fets reals i en la "petjada enorme" que els italians van deixar al poble, que s'estructura en quatre parts ben diferenciades.
La primera, la història familiar del Mateu, un nen que creix en una família trencada que no sent seva i que troba en la prosperitat econòmica la via d'escapatòria a la misèria de casa seva, la més pobra del pobles. En segon lloc, l'autor narra la vivència d'un dels mariners supervivents, des del naufragi per culpa d'un bombardeig nazi, passant pel primer refugi a Maó i fins a ser enviat amb mil homes més a Caldes de Malavella.
La tercera part de la novel·la s'estén en la vida dels mariners a Caldes, i aborda la història d'amor prohibit del protagonista amb la Irene, una dona casada però infeliç del poble. La darrera part del llibre mostra "la perspectiva" de la família italiana sobre l'exili del seu fill i les conseqüències del seu pas per Caldes.
Rafel Nadal ha remarcat que la narració és tant una història d'amor com "d'intriga", per la qual cosa no ha volgut desvetllar detalls de la història familiar de Mateu. La novel·la és, en bona mesura, un seguiment de "l'esforç" del protagonista per fugir de la seva família i, seixanta anys després i coincidint amb la mor de la seva mare, per indagar què hi ha darrere d'un gran secret que l'afecta i que al poble "tothom coneix però ningú comenta".
És, doncs, una "doble odissea", en expressió de l'autor. D'una banda, "l'epopeia" dels mariners italians traïts per Hitler després de la signatura de l'armistici entre Itàlia i els aliats poc abans d'acabar la Segona Guerra Mundial, fins arribar a Caldes. De l'altra, la del Mateu, "que empren el viatge per retrobar el seu pare i, a través d'ell, els seus orígens i identitat".
Atorgat per primera vegada el 1981, el Premi Ramon Llull és el més reconegut de les lletres catalanes. Com el Premi Sant Jordi de Novel·la, el guardó està dotat amb 60.000 euros. Com a novetat, el Ramon Llull incorpora per primera vegada la traducció a l'italià de l'obra guanyadora, de la ma de l'editorial DeAPlaneta Libri. A banda d'aquesta, l'obra es publica en primer lloc en català (Columna), i posteriorment en castellà (Planeta) i en francès (Editis).
D'altra banda, enguany s'han incorporat al jurat l'escriptora Carme Riera, la productora i presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, i la representant de DeAPlaneta Libri Francesca Cristoffanini.
