El poc conegut pas de l'escriptor Stephan Zweig per Catalunya va deixar, entre altres fruits, un també poc citat conte que s'ambienta a Hostalric, en època de les guerres napoleòniques, i que constitueix un contundent al·legat contra la guerra i la barbàrie.
Camí de Sevilla, un jove Stephan Zweig va visitar l'any 1906 el Monestir de Montserrat i, per arribar-hi, «amb tota probabilitat va fer una estada a Hostalric», va afirmar aquest divendres en un acte a la UdG la investigadora Lídia Carol, que ja té a impremta a Itàlia un text sobre l'estada de Zweig a Catalunya que més endavant sortirà en català.
La doctora Lídia Carol va explicar que, malgrat tenir una edició en català de 1987, és ben poc conegut el conte que Zweig va publicar aquell mateix any 1906 sota el títol La creu, que explica la inversemblant història d'un coronel de Napoleó que l'any 1810, a l'entorn d'Hostalric, localitat que l'autor esmenta pel seu nom, participa en una terrible batalla contra els soldats espanyols.
El protagonista, que ha caigut a terra estabornit, desperta i descobreix els seus companys no només morts, sinó salvatgement mutilats per obra dels soldats espanyols. S'enrabia molt i s'amaga al bosc, però té gana. Aleshores agafa la roba d'un cadàver de soldat espanyol i, així disfressat, entra a Hostalric a demanar menjar. Quan arriben més tropes franceses, surt per sumar-s'hi, però no recorda que va disfressat d'espanyol i mor a mans dels companys.
«El conte té elements històrics de versemblança a la mateixa història de ficció narrada», va dir Lídia Carol, per remarcar que Zweig coneixia personalment la geografia de la zona, i va posar de relleu «el caràcter pacifista d'un text que parla sobre com la guerra transforma les persones en bèsties».
El pas de Zweig per Catalunya queda ara amb precisió documentat pels investigadors de la Università di Verona Arturo Larcati i Lídia Carol, que aquest divendres van participar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona a la sessió de l'Institut de l'Institut de Llengua i Literatura Catalanes titulada Mirades d'Stephan Zweig sobre Catalunya i Espanya.
Aquesta jornada, com ha recordat el professor Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme, precedeix el simposi internacional que sobre Zweig i Catalunya tindrà lloc l'octubre vinent a Barcelona.
De viatge
A banda del llibre de contes, Zweig va convertir en literatura aquell viatge de joventut, que era un viatge cultural amb interès pels destins de turisme religiós, com era habitual a l'època, i que en l'etapa hispànica passa per València i arriba a Andalusia.
El pas per Hostalric queda descrit en l'edició anglesa al capítol From Perpignan to Barcelona. El llibre també dedica un capítol a The Montserrat.
Segons Carol, el jove Zweig descriu el paisatge que va veient a mesura que puja a Montserrat amb el tren cremallera, i destaca la modernitat d'aquesta infrastructura de transport públic, que posa en contrast amb la vida tradicional dels pobles. També escriu sobre el monestir com un lloc mític.
«Es troba a Catalunya, però s'adreça al lector alemany i dona al text un to hispànic», va comentar la professora Carol, i va dir que Zweig introdueix un episodi històric d'Ignacio de Loyola sobre com el que va ser un aguerrit militar abandona les armes per dedicar-se a una vida de reflexió.
Segons Carol, Zweig va pujar al cim és alt de Montserrat, Sant Jeroni, i descriu com des d'aquelles altures es pot divisar en un dia clar la silueta de l'illa de Mallorca. Fa referències a Nietzsche i a la seva obra Així parlà Zaratustra.
En la sessió d'aquest divendres a la UdG es va projectar un fragment de la pel·lícula Adéu Europa (Maria Schrader, 2016), en què es reconstrueix la vida que l'escriptor portava a l'Argentina i al Brasil, països on es va exiliar fugint dels nazis, i on acabaria suïcidant-se poc abans de la fi de la Segona Guerra Mundial.
