29 de gener de 2019
29.01.2019
Diari de Girona
ISAKI LACUESTA

«A veure si amb l'Isra i en Sergi López fem 'Los Vengadores' a la catalana»

El realitzador gironí, gran triomfador dels premis Gaudí amb «Entre dos aguas», pel·lícula que encara és a la cartellera dels cinemes comercials, viurà dissabte vinent el que bé podria ser una altra gran nit a la gala dels premis Goya de l'acadèmia espanyola de cinema, on la cinta del gironí està nominada a millor pel·lícula i millor direcció.

29.01.2019 | 00:23
«A veure si amb l'Isra i en Sergi López fem 'Los Vengadores' a la catalana»

No se sap si parla seriosament o en broma quan proposa rodar una pel·lícula de superherois com Los vengadores a la catalana, però ningú dubta que aquest gironí que diumenge a la nit va guanyar set premis Gaudí, i que dissabte vinent optarà als Goya, és capaç d'això i molt més. No en va ve d'exposar al centre Pompidou de París, també dins el camp audiovisual, en un registre del món de les videoinstal·lacions. Una exposició que aquests dies es pot veure al Bòlit centre d'art contemporani de Girona i que pròximament viatjarà a l'Arts Santa Mònica de la capital catalana. El de Lacuesta, amb la seva inseparable companya Isa Campo, és ja un nom consagrat.

Amb Entre dos aguas assoleix vostè també i, sobretot, un èxit social, que és el premi d'Isra, el primer actor no professional amb un Gaudí al Millor Actor.

Ens va fer molta il·lusió. També volíem que guanyés en Sergi López, actoràs i gran amic, i Àlex Brendemühl. Són de la família. A veure si algun dia els ajuntem amb l'Isra i fem una pel·li de superherois com Los vengadores a la catalana.

Vostè sempre gasta ironia fina, que vol dir que està de bon humor. L'èxit artístic en aquest cas passa per l'èxit social?

No se m'acut major èxit artístic que aconseguir viure feliços una estoneta. Em fa l'efecte que parlem poc de l'art i la cultura amb relació al plaer i la felicitat que ens donen i, per mi, és el més important. De petits tots som feliços jufant a fer cosetes. Fem dibuixets, ballem, cantem o ens posem a actuar imaginant que som ratolins galàctics. Mirar com ho fan els altres ens produeix un plaer semblant. Potser hi hauria menys malentesos al voltant de l'art si recordéssim més sovint que va d'això.

Assumeix el discurs reivindicatiu d'Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, durant la gala?

No sabia que el percentatge d'inversió en cultura per part de la Generalitat era tan baix, em va sorprendre la xifra que va donar Isona Passola, un 0,7 per cent del pressupost, i, sí, em va agradar que defensés que TV3 torni a ser un motor per al cinema del país. La veritat és que ho trobem a faltar. Cada vegada som més els que hem hagut de marxar a treballar a fora i em sembla penós.

Què li va agradar i què li va desagradar de la gala televisada?

Em van agradar molt els trucs de màgia [presentava el Mag Lari]. M'incomoda aquesta moda de fer un humor agressiu per part dels guionistes.

Després de set premis Gaudí, té gana de Goya?

Em fa il·lusió que ens hagin nominat. Ens ha costat molts anys de feina que els acadèmics comencin a veure les nostres pel·lícules i agraeixo que ara ens donin aquest espai. Són premis que donen els companys de feina. Em fa il·lusió formar part d'aquesta família de contistes i fabuladors.

Per cert, hi havia molta gent diumenge visitant les tres exposicions que vostè té ara mateix a les tres seus del centre d'art contemporani Bòlit de Girona. L'exposició també l'ajuda a arribar al públic?

Les instal·lacions sobretot m'ajuden a experimentar coses que al cinema no puc fer, peces més assagístiques, poètiques i sensorials. I, efectivament, sobretot és una manera diferent de relacionar-me amb l'espectador. M'agrada que siguin peces en què l'espectador decideix com moure's per l'espai, quan dura l'experiència, què mira i què no mira. Que sigui l'últim muntador.

La instal·lació del Bòlit Sant Nicolau, Lunaby, és poètica i tètrica a la vegada. Hi ha una calavera... Vostè ha dit que representa les visions dels nadons abans de néixer. Veuen la mort?

Espero no posar-me massa abastracte. M'agradava imaginar com podia ser aquell moment inicial, comú a tots. Jugar a representar-lo a Lunaby amb una imatge al límit entre el figuratiu i l'abstracte, llums i ombres. Potser sí que Lunaby i La tercera cara de la lluna connecten per aquesta banda que diu, no ho havia pensat així, però sembla força clar i quasi m'estranya no haver-ho relacionat abans.

Com valora la feina del Bòlit de Girona, ara que compleix el desè aniversari. No és fàcil socialitzar l'art contemporani.

Suposo que tot plegat té relació amb el que li deia abans de jugar i gaudir, com feiem de petits, com la mainada. Massa sovint hi ha una separació antinatural entre societat i «cultura», dita així entre cometes, i potser és perquè no ho hem sabut explicar bé. A veure si ens en sortim millor amb les properes generacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona