Com aquell personatge de la cançó de Sopa de Cabra que sempre deia que a la matinada es mataria, però cap al migdia anava ben torrat, però amb molt d'humor. L'actor Ovidi Llorente (Girona, 1983) es posa en la pell de Josep Pascual i pren cada nit unes copetes d'Aromes de Montserrat a la barra del bar. Xerra que xerra. Sense res a dir.
«Sempre m'han atret aquests personatges que estan una mica al límit», comenta l'actor i director teatral Pep Vila, que ha escrit, juntament amb Ovidi Llorente, el text de la hilarant Quina barra!, una producció pròpia gironina que aquest cap de setmana s'estrenarà a La Planeta.
«N'he conegut uns quants, d'aquests xerraires del no-res. Volia donar veu a algú que no té res a dir», explica Pep Vila (Torroella de Montgrí, 1960), històric actor d'Els Joglars, impulsor dels Cursos d'Imbecil·litat i del cicle L'Empordanet a Escena, ànima de la companyia teatral Estat Particular i, ara, també director de Quina barra!
Un bar. Sona Quimi Portet
«Tinc una bèstia dins meu / les venes plenes de verí...». La cançó de Quimi Portet sona pels altaveus del bar d'en Cisco quan el protagonista, que torna del lavabo cordant-se la cremallera, proclama als quatre vents que cal tenir «l'ocellet controlat». «Quan no treballa, tancat a la gàbia» perquè «és una bèstia i les bèsties s'han de tenir controlades. I se'ls ha de donar de menjar...».
Aquest és el to entre humil i ordinari, però sempre àgil i dinàmic, que gasta el protagonista d'aquesta tragicomèdia. L'obra busca la riallada de l'espectador amb un personatge molt ingenu que s'expressa sense censures, i que també d'alguna manera mostra la humanitat i parla de la condició humana.
« La vida te da sopresas / sorpresas té da la vida». La cançó Pedro navajaque va passar com a alumne per l'escola El Galliner, on més tard va ser professor, i que ha estat cinc anys treballant a Suècia.
«No totes les cançons que canto són en castellà», comenta Llorente, mentre Vila recorda que ha conegut gent que «per expressar una idea arrenca a cantar».
L'espectacle és pròpiament bilingüe català-castellà perquè «aquests tipus de personatges en els quals ens inspirem usen sovint expressions en castellà». Un personatge que Vila ha conegut als bars dels pobles, però que també existeixen als bars de ciutat.
Una gent que fàcilment cau en el comportament masclista, com volen fer notar els responsables de l'espectacle, perquè «és un mirall en el qual ens veiem reflectits i després podem decidir canviar», afirma Llorente.
Gira pels bars
Quina barra! s'estrenarà aquest dijous a la sala La Planeta de Girona, on es podrà veure també divendres i dissabte (20.30 h), i diumenge (18 h). Posteriorment hi ha confirmada una sessió a Vilablareix.
A l'espera de tancar noves contractacions per a teatres, els productors de l'obra tenen previst adaptar-la per fer una gira pels bars, locals apropiats per trobar aquest tipus de personatge irreverent, políticament incorrecte i que fins i tot cau en el masclisme, però que també resulten entranyables i fan desencadenar la riallada a l'audiència.
«Tot allò que explica no té cap interès, però curiosament no pots deixar d'escoltar-lo, de mirar-lo de reüll. Aquesta contradicció que es troba en aquests personatges em fascina», assegura Pep Vila, que espera convertir en protagonista aquest personatge secundari.
